I
Mossènyer es diumenge antes molt fort mos va advertir
que vendria as nostro poble un pare predicador,
i hem d’anar-lo a recibir, que hem de ser quants més millor.
I sortírem de s’esglesi en una gran porfessó
i tota sa gent anava amb molta devoció.
En seguida de trobar-lo, va dar la bendició,
va pujar dalt una taula que havíem dut per això.
El pare Palau molt prompte mos deia fent es sermó:
-Us duc la verge del Carme, mare de salvació.
No us ha de passar cap dia sense fer-li oració.-
Ja ho és una maravilla, sentir aquest predicador.
Sa seua veu resplendia, que tothom el va sentir.
Si Déu me dona memòria, una altra cobla us vull dir.
II
En arribar a Can Cardona, de dellà es darrer torrent,
me vaig girar endarrere perquè em venia avinent.
D’endavant i d’endarrere no es veia s’acabament.
En tota la meua vida no havia vist tanta gent.
I llavonses arribàrem an aquell lloc des Cubells.
Trobaren una capella nova i molt diferent,
que estava molt adornada de candeles i ramells.
També don Josep Verdera, que té un títol major,
se’n va entrar dins sa capella i va dar la bendició.
Va dir: -Tots en crit al cel digueu lo que diré jo:
Visca la reina dels àngels! La duim al seu cameró,
la mare de Déu del Carme i es seu fill el Redemptor.
