He fet una cançó nova amb disgust i molta por,
I
de quan es rojos vengueren i feren tanta remor,
destruiren ses iglèsies i es catòlics per això
Si es mijorals manaven, volien es senalló,
que volien ses hisendes, no volien cap senyor,
i es rics tenien en ristre en es castell matador,
buscant-los per tots es pobles, ric no volien ningú,
que aquells tan dolents volien que hi ‘ves aquella brutor.
Els enviaren recado que venguessin per això,
perquè es quefe des rojos ja els ‘nava molt en favor.
Ja volien que es traguessin, que se’n perdés sa llavor.
Llavò sa nit que se’n ‘naren ja feren molta remor,
tiraren moltes de bales, que era molt excusador,
perquè sa gent que mataren no es posaven amb ningú.
Passaren de cent cinquanta, que molta sang va olor.1
Déu los haja perdonat. També que em perdoni a jo.
He fet una cançó nova...
II
Llavò es dia de ses bombes, un dia molt espantós,
sa gent sortia per fora: sa primera vaig ser jo.
Me’n vaig anar a ses Salines un dissabte per llavò
al sendemà diumenge que hi ‘via tanta remor,
que hi ‘via moltes de bombes, que sa gent tenia por,
que mos venien es nostros amb molta força i canons.
Duien sa bandera nostra de Eivissa i tot cortó,
que és sa bandera espanyola, sa que més m’agrada a jo.
Que en seguida que vengueren amb bona devoció
feren missa de campanya, que és bona educació [2]
i ara ja en fan a sa iglèsia, que n’hi ha per tot cortó.
Déu faça sempre segueixca qui senti idea sa mellor.
He fet una cançó nova...
III
Jo desitj que es ben acabi Eivissa i fora cortó,
també per fora d’Eivissa, que és una compassió,
que es deixàs anar sa guerra, que no convé per ningú,
més que ferits i desgràcies. Déu mos guardi per això,
i en vore un barco de guerra, que se’l fes desapartar.
Cada u a sa seua terra tot déu viuria mellor,
i amables uns pes altres i estimar nostro Senyor,
perquè és es que tot ho cria mos estimen per això.
Mossènyer damunt sa trona mos parla de bon cor,
que tots mos hem d’estimar, no fer queixes de ningú.
Tots som fills de pare i mare, criats de Déu i el Senyor.
He fet una cançó nova...
IV
Sa tropa i ses banderetes soldats en porfessó
hi han de passar cada dia, no s’aturen per ningú.
Déu faça tot se componga quant més aviat mellor,
que són dos que tot ho volen, no s’entenen per això,
i Déu faça que s’entenguin que es nostro siga es millor,
siga una bona persona, mos faci molt de favor,
siga devot de s’esglèsia de Déu i nostre Senyor,
que aquell Sant Cristo que hi ‘via, que era un Sant Cristo tan bo,
antes era en es cementeri, llavò a sa iglèsia major,
i el varen fer tot a trossos que era una compassió.
Ses mares de Déu que hi ‘via les duien en porfessó,
Sant Josep les recebia en es seu poble es patró.
Sant Roc es primer que treien davant de sa porfessó.
Sant Vicent és es que apunta es dit a nostro Senyor.
Jo he fet una cançó nova... [3]
V
Primer diumenge de maig sempre me’n recordaré
que una festa molt polida fa cinc anys que no hi va ser,
que hi ‘via tota sa tropa de sa falange també
i tots es de sa Creu Roja endarrere a lo primer,
amb una bandera roja s’altra de color de vi,
carretots a metralladores navegant-hi pes carrer.
També hi ‘via ses musiques que les feien sonar bé.
Dret al convent pujaven sa festa es veu de fer
i vàrem estar un rato que era un dia verdader.
Jo he fet una cançó nova...
VI
Diuen que ha guanyat un home que mos ha fet es favor
perquè diuen que és molt bon home, per tot pobre honrador,
Déu li do molts anys de vida molts anys que pugui tenir
i llavò l’enhorabona que mos pugui de adquerir.
Jo amb tota honra i cortesia amb ell voldria parlar,
sobre es donar sa mà dreta que tots mo’ la podem dar.
Déu faça sempre segueixca si mos té de convenir.
Sempre és millor s’antigualla que lo nou que ha de venir.
Déu mos do molta de pau i treball de pelegrí,
llavò que venguin bons anys, que sa gent pugui collir,
que llavò per Sant Joan hi hagi bon sementer.
Jo he fet una cançó nova…
