Els rotjos i els fascistes ara han entrat en combat.
Mallorca ha guanyat Eivissa, no n’estic enteressat,
que en el castell trobaren llista de molta de mortandat,
que josepins i carlistes no en volien deixar cap
i també per ses Salines havien ben arrastrat,
buscant algunes gallines i porcs si en trobaven cap
i coses per ells ben viure i naltros quedar pelats.
Mal raio la seua vida n’estaven enamorats
pensant-se tenir Eivissa, però s’han equivocat,
que ara ha entrat el fascista, aquest no és mica cansat,
que porta menjar per viure [2] i roba per anar mudats.
Més ne portarà quan tenga per tot l’Espanya guanyat,
perquè ara hem de tenir por d’algun avion carregat
no els hi tirgui alguna bomba que els hi deixi tot picat.
Ho seria una tristesa, volguent-ho consivirar,
però ells no ho consiviren lo que en aquest món hi ha,
perquè si ho consivirassen no hi hauria lo que hi ha.
No hi hauria aquesta guerra que ara en aquest món hi ha.
L’Espanya queda molt pobra i per temps que hi quedarà
i es rotjos i els fascistes ara ja estan en combat
per Catalunya i València. Armes abandonaran [3]
perquè s’esquadra d’en Franco sempre hi va bombardejant,
que quan vengueren a Eivissa varen fer molt s’animal.
Hasta llevaren sa missa i tombaren tots es sants.
Recorrien tot Eivissa, mataven es capellans,
amb s’escopeta penjada tot ho anaven rampillant.
A jo m’agrada sa missa perquè m’ho han ensenyat
que els pares des que ara em cuiden ja els hi havien avesat
i es papà va anar a l’Havana i allines s’hi va casar.
Se li va morir sa dona i amb jo tot sol va quedar.
Mo’n venguérem cap a Eivissa, i ell a València se’n va anar.
Se’n va anar a guanyar la vida allines a treballar
i aquest any que ja venia [4] sa guerra li va agafar.
Jo ja tenc promeses fetes, si amb ell puc tornar a parlar,
que no haja d’estar en guerra, que jo és lo que més por em fa
i es rotjos i els fascistes ara ja estan en combat.
