Escoltau, fadrins, estau atento
que us contaré un qüento
que serà de riure
també de mon viure.
Us diré que una volta em vaig trobar molt aflegit.
Petit, petit, per mitja nit.
Fora de pas
em deien que m’embarcàs
amb so patró Pujol,
que és un bon fadrí.
No hi ha res en tota la plaça
més que un barco que passa
ran-ran a la Tarongeta,
cap a ca na Miqueleta.
És una terra tan neta
com un brut corral.
Cap a can Gall, cap a can Marsoc
hi ‘nàrem un poc,
tots com borratxos.
Uns carregaren es matxos
d’alls i pebreres.
Gents estrangeres
que no ens coneixien ens assaludaven
cada u amb so seu capell. [2]
Cap as castell
es sentia una gran olor,
i eren es matxos que es bufaven
de fam que passaven.
Dret as Rubió trobàrem una criatura
nada des dia abans,
que tenia uns grans
com a figues flors.
Lo menos dos
eren com a cireres.
Menjava pebreres.
Avi Maria.
Estant amb aquest entremedi
surt un frare del convent
i per allí amunt
ja neva tot junt.
Vàrem omplir es garrafó
d’aiguardent, tabac i vi.
És que passa es bergantí.
Hi havia un ase que li deien verro,
tenia es queixal de ferro,
menjava figues.
Hi havia unes formigues
generoses com a bous.
Deixaven caure uns ous
per dins es llicsons
com a mitges corteres. [3]
Dret a Canadella
hi havia unes figueres
que feien murteres
[1]
com a mosquits.
Unes grans campanes fetes de simolsa.
Enmig tenia una pila
que era com mig Pla de Vila.
Hi cabien cinc mil ous,
cent mil corters de bou,
tamany com a Corona.
Sa casa de Sant Miquel
està eixemenada de mel.
Hi està per es rector
i hi pugen per llavor
alls porros i carbasses.
Més de cent còvecs de tasses
estan per beure coses molt arregalades.
Unes mostatxetes fetes de pell de puça.
Pigant dret a Benimussa,
un dissabte a la nit de Pasqua
entre llevant i migjorn
mos va sortir un gat
i mos va tirar an el vent. [4]
Navegàrem set setmanes,
set setmanes i un dia.
Navegant amb turcs i moros
amb aquella confraria
cap a can Gall i cap a can Marsoc.
[1] Aquesta paraula no s’entén.
