He fet una cançó nova1 per donar-vos compliment.
I
Es de casa se n’anaren, ja us ho donaré entenent,
i em deixaren tota sola davant es fornell siguent
i estant allí tota sola en vaig fer un pensament
de baixar una botifarra, sa que s’és més as gust meu.
Quan la vaig començar a coure ja li mostrava ses dents i
dant-li alguna remenada pensava “anit tot és meu”.
Lo que estava arregirada, que no em caigués as fornell,
que si hi ‘via escoltadors no sentissen s’atropell.
Vos dic que d’aquesta vega em té de recordar temps.
He fet una cançó nova...
II
Si l’amo hi està content, que ell és es que ho té de dir,
li vull arrancar ses dents antes d’anar-me’n d’aquí,
o sinós que vagi amb seny amb sa massa des sagí,
perquè en ser que mo’n ‘nirem no sé on tenc d’envestir,
perquè anit tenc molta força per crerevos2heu de sortir,
sinó que amb ses nostres armes quissà no hi quedareu bé,
