Vuiguent cançons de passada i hi he tornat anit venir1
que en tendria, d’alegria, si jo et pogués posseir,
sinó que sa teua mare no t’ha criada per mi,
que t’ha criat per un altre que t’hi pugues devertir,
que en tota la teua vida no hi tengues un que sentir.
N’hi ha que em tenen enveja que jo venga per aquí
i en van fent la rialleta jo no sé per quina fi.
Si tenen mal goig2 que ho diguen, que deixaré de venir.
Diuen que la meua vista és com es ous d’un xebel·lí
que els coven d’un tros enrere [7] fins que peguen a fugir.
Si tengués sa davantera no em deixarien a mi3,
i ara vaig sempre endarrere com un que no té salut,
i anit que en som de passada pes bé que mos hem vuigut,
si tu també me’n volies Déu te mantenga salut.
Ja saps equè em pensava, que em deies sa veritat,
que jo en conversar amb al·lotes sempre els vaig amb lleialdat
i tu m’has ‘nat amb picardia, per això m’he enganyat
i has fet lo que no em pensava, que em ‘nasses de tració.
Jo et ‘via mirat fins ara per al·lota de valor
i he estat amb so mateix compte [8], no tenc cap queixa de tu.
Per això anit he tornat a posta per parlar amb tu,
per veure si has trasmudat d’alguna altra ocasió,
i el cor meu mai no trasmuda enc que li donguen combat.
