Jo he fet una cançó nova, i abantes m’hi he pensat.
I
Quissà us donaré que riure si dic algun desbarat,
que si no vaig enganyada anit faré enamorat.
Algun de casaca llarga, vull dir algun iai ruat,
que per arribar-lo a casa l’hauré de dur apuntalat.
Jo el portaria encima, però no és sa meua edat,
que quan era de quinze anys jo no hauria covardat,
perquè en jo ja es coneixia que hi ‘via foc amagat.
Una al·lota de quinze anys i un jove que ja ha quintat
ja pareixen un per s’altre, es dos donant-se combat.
Igual me contén a jo amb un iai apuntalat,
perquè si no anam en seny tot mo’n ‘nirem allargats,
perquè lo que toca a jo, faç un mal amendrumgat [sic].
Jo no hi veig tant com solia, temps ha que jo ho he atinat.
Jo em sol mirar ses puces: enc que en duga, no en veig cap,
i me’n trob per davall xella i altres llocs que ningú ho sap.
Jo ho dic amb comparences per no dir-ho declarat,
perquè es parlar amb cortesia, un se queda apreciat.
Jo he fet una cançó nova,…
II
I ara us contaré un conte que encara no l’he contat.
Un dia que me n’anava camí camí aviat,
vaig veure un que venia cap a jo determinat.
De veure’l pareixia que duia idees en es cap,
i d’altre pensava si va de sous, no en duc cap.
Pensava que quissà en duia i me n’hauria donat,
que duia una burjacada que el feia anar decantat.
Si tot allò és moneda, en portava un bon grapat.
M’hauria deixat contenta, si es ‘gués desemburjacat.
Però quan me va veure talment va quedar aturat
i em va dir que perdonàs, perquè es ‘via etibocat.
I li vaig dir que passàs, passant ben aviat,
i no us gireu endarrera, perquè m’heu arregirat.
Jo he fet una cançó nova,…
