INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3795

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Temàtica | Festeig.

Subtemàtica | Al·lota desnebida

Col·lecció | Arxiu personal d'Isidor Macabich

Autor | Maria Marí Marí.Can Toni Joan

Recollit per | Antoni Marí Marí Can Xic Bosquests

Transcrit per | Isidor Marí

Font | Llibreta enviada per Antoni Marí Marí, de can Xic Bosquet, sa Cala. Es tracta d’una llibreta escolar recosida amb fil i escrita amb tinta, que inclou nou cançons amb algunes anotacions.

Íncipit | Una cançó vull cantar

Una cançó vull cantar...

Una cançó vull cantar, ací per un passar temps. I No voldria agraviar ningú de sa teua gent, i si vols m’has d’escoltar tot lo que et ‘niré diguent, que per tu renunciaria tota altra classe de gent, que si ho calàssem i obràs, tu quedaries perdent. Diràs que no puc sebre quin és es teu pensament. Férem una conversada, que et vaig anar comprenguent. Parlaves molt al quantre de sa idea que tu tens, com un barco que navega que se’n va quantre an es vent. Una cançó vull cantar,... II Ja fa una temporada que et duia en l’enteniment, però jo ho dissimulava perquè em ‘nava distraguent. Jo et vull fer una demanda, no sé si em serà consent, que si has de ser per una altra, m’ho has de donar entenent. Així estaré descansada, no hauré d’anar en pensament. Jo et desitj bona sort per això igualment. De bon gust te donaria jo casi tot lo que tenc. No estaria enteressada d’empliar-ho malament. Una cançó vull cantar,... III De tu tenc molta alegria, d’encian que vas venguent, però estic arregirada de tenir un quantretemps, que darrere s’alegria sol venir es sentiment. S’altre dia una persona de tu em ‘nava anvertiguent que jo no me’n lluiria si venies molt de temps. Jo no sé per quina causa has de quedar malament, que li he fet tots es comptes i no he trobat fonament. Et donc lloc d’asvertir-me si vets que vaig malament. També tens sa llibertat de prendre per altre vent, que enc que an es meu gust no siga, faràs es teu pensament, que jo estic aconhortada de sa voluntat de Déu. Una cançó vull cantar,... IV Ja s’acaben ses vesites que tu mos anaves fent1. Temps ha que jo me’n temia lo que em ‘nava pervenguent, perquè jo estava avisada des prencipi que tu vens. De parlar amb jo et tens per menos, o així m’ho va pareguent. Casi no t’importaria, conforme vaig coneguent. Poques són ses diferencis de guapos i bona gent, perquè mon pare i ma mare crec que encara són parents. M’hauràs de perdonar si agraviat te tenc. Si cas he caigut en falta, haurà set ignorantment. Una cançó vull cantar,…
1 Aquest mot està repetit.