Anit he vengut aquí per dir-vos quatre reglons.
I
Si ses cançons no us agraden, us diré oracions.
Anit que estam de xacota hem de fer molt de renou,
que és una cosa polida es fer devertir tothom.
Encara que t’alabis que es meus tenirs molt poc val,
és perquè sa meua graci no pot ‘ribar més avant.
No és com tu, que ets un jove que dic que se’n fa cabal,
que de finques i riqueses te’n deixen un capital.
Per això tens criada, no ho trobaré res istrany.
Si arriba a agafar desig, t’haurem de calar morral.
Quissà diràs que em perpàs, però t’ho vas precurant,
que ets un cap de tarambana que t’ho poden dir davant.
Jo me’n tendria per menos, que em vessen amb tu parlant.
Ja vets si me’n fan, de gola, ses teues munacions,
que et toques d’escaldufat, jo hi veig en ses accions,
que abantes de tenir dona hauràs de recórrer món.
Faràs com es partidaris en so temps d’eleccions,
que van d’una banda a s’altra buscant vots i corren molt,
i tu que t’hi sols comptar, d’un partidari des bons.
Però t’has etibocat, quedes atrassat de molt,
que per tenir anomenada, antes has de dur galons.
Anit he vengut aquí…
II
Sa meua vida s’acurça i es jove no té cassó.
N’hauré de buscar un altre, tant si us ho goreix com si no.
Ací1 pot ser que en pervenga un devertiment millor,
encara que tu t’alabis que ets tan bon pedricador.
En acabar sa cantada mos has de fer un sermó.
Anit veig que no t’escanyes, ja comences a anar bo.
No cantis amb tanta força, que rompràs es tocador
o amb alguna redoblada caure’t es gargamelló.
Són coses que no ho voldria, veure-ho de tu ni de jo.
Acabarem sa cantada, per no parlar més d’això,
que veig que et donaré enfado des modo que vaig parlant,
però si em fas mala cara vull dir-te que m’és igual,
que si no m’han enganyat diu que t’has de casar enguany,
que n’has pogut trobar dona, en nom de Déu i sant Pau.
Creu-te que n’estam contents tots es d’aquesta raval.
Hasta i tot es capellà diu que et vol casar de franc.
Ja pots dir que estàs de bones: tots es negocis et van.
Se’n ‘gués de fer una hestori de lo que t’ha anat passant,
just seria ponderar-te an es goig de sant Ramon.
Anit he vengut aquí...
III
Ja veig que més prompte o tard em donaràs despedida.
Aquest dia em varen dir que et volies casar a Vila,
i si no m’han enganyat diu que l’has triat polida,
i sa moblada també diu que l’has triat molt fina.
Ja la vendré a veure pret, que hi pens de nits i de dia.
Si sabés que te’n folgasses, un regalo t’hi duria.
Te portaria un setrill d’aquells de la moda antiga,
que enc que sigues un senyor, dins sa casa hi escauria.
No voldria t’hi enfadasses, t’ho dic per afavorir-te,
que per alabar-te més no sé com t’ho he de dir-te.
Tu, segons vas publicant, tens molta sabiduria.
No ho trobaré res istrany si has vist que no et convenia,
que sa pobresa no escau a banda de senyoria.
M’hauré d’anar aconhortant i prendre per altra guia.
