En nom de Déu i Maria que ja tenc es plet gonyat,
I
que ara m’ha sortit un jove a sa meua voluntat.
Si jo estic enamorada, ell també s’ha enamorat,
que per ell n’he deixat d’altres que em ‘vien demanat.
Hem parlat poques vegades i simateix hem tractat.
M’ha encomanat es anells o això si no m’ha enganyat.
Jo pens que són tres dotzenes. Jo tenc por que haurà fet llarg,
perquè quan estiran llestos jo ja m’hauré repensat
i quedaran desmentides ses d’aquesta vesindat,
que n’hi havia que el caçaven, però no l’han ‘gafat,
que li daven sa moblada i a ell no li ha agradat,
perquè jo li convenia i em pens que no haurà errat,
i li portaré sa mula i llaurarem de forcat.
En nom de Déu i Maria...
II
Pensau que estic contenta, quin pardal que he agafat.
Casi no me’l mereixia, ha set Déu que m’ha ajudat.
L’any que ve estiré culada [?], enguany es fred que he passat,
que sempre estava arrufada, que no sé com n’he campat.
Ara farem una fega1. Convidats no n’hi haurà cap,
que si es segueix cap desgraci, acabat per tot se sap,
i pagaré sa pórvola de sa meua cantidat,
perquè jo tenc una bossa que es sous que té ningú ho sap,
que he provat de comptar-los i a mitjan lloc ja m’he errat,
i ell també deu tenir un talec ben atipat.
Passarem una vida es dos ben arregalats.
Enguaitarem pes balcó; que trebaiguen es criats.
En nom de Déu i Maria...
III
Però estic arregirada que no l’haien consellat,
que li poden dir mentides que jo no m’he perpesat.
Ho seran de fora terme, que aquí no són d’aquest art.
N’hi deu ‘ver d’abandonades que ningú les ha polsat,
que si aquí em guarden respecte, Déu los guard la caridat.
Si mai he caigut en falta, ni menos m’han escantat.
En nom de Déu i Maria...
IV
Que m’has emblesat amb coses que no t’hi hauria emportat.
Em retreus sa ferramenta que me n’hauria excusat.
Si et cuidasses de sa teua, que també t’ha perillat.
Just pareix una barrera que es porcs hi han treballat.
Llavò sa veu t’acompanya: ja fa son de cascarrat.
No sé si ho fa sa beguda, veig que et ‘grada s’anisat.
Si et dasses una trincada i dos trons per cada cap,
deixasses ‘nar es trincar olles tu quedaràs arreglat.
I sinós per ‘nar a ca teua et trobaràs un aubat.
Ja daries un disgust an es de sa vesindat,
i llavò an es de ca teua vull dir es parents, si en tens cap.
Hasta ara, si cap ne tens, aquí no s’ha demostrat.
Ell no deuen tenir ansi, perquè ets molt desbaratat.
Ell has vengut per sa Cala i has quedat apreciat,
que de ses teues passades mo’ n’hauríem afluixat.
En nom de Déu i Maria…
