Es meu dia vaig sentir es meu jove que es queixava,
I
que passava pes camí amb una pudor que el tombava.
‘Nava per davall parets, el vaig veure que buscava,
m’ha sortit bo de basqueig, que n’estic molt aixerrada.
Ja l’hi trobaran polit tots es que s’ho escoltaven.
Es partit va ser petit, no gonyarà sa votada,
no serà diputat lo que és aquesta vegada.
Ell m’ho has vengut a dir una i una altra vegada,
que si venies tu no en vendria ningun altre.
Ja ho ets un jove sabut, es sebre es parer des altres.
Fins ara no he conegut que em fesses ninguna falta.
Cada dia n’han vengut si no ha set un ha set s’altre.
Déu los mantenga salut i els guard d’una pedregada.
Es meu dia vaig sentir...
II
Segons he sentit a dir, tens una gran enfeinada,
que dius que has de recollir una gran encarrascada.
Ell hauràs de repassar tota sa vénda de s’Aigla [sic].
No t’importa tenir por, per companyia dus s’ase.
Ell ja portarà escopeta i fluixa esportellada.
Ja pots alçar de matí, quan canta sa matinada,
que abantes des sol sortir tengues sa sàrri dalt s’ase.
Llavò recolliràs sous per comprar-te una mudada,
que et pots fer uns calçons nous i una jaca tavellada.
Llavò també em pots comprar una gonella de llana.
Llavò mos porem casar, ‘cabat de tenir-ne gana,
que per jo no es perdrà, que ets un jove que m’agrades.
M’agrada es teu conversar just tant com sa teua cara.
Sa que es casarà amb tu ja serà ben assortada,
que si no m’hi puc casar jo quedaré molt disgustada.
Es meu dia vaig sentir...
III
S’altre dia vaig sentir uns quants que t’apreciaven,
que havies repartit sous a un pastor que gordava.
Per tu fer sa broma amb jo el duies per acompanyar-te.
Ja t’hauria valgut més ses paraules que et dic ara,
que haguesses dat es diners a ton pare o ta mare,
i llavò amb un parell més et compraran una flassada
per en ser que et casaràs tenir sa dona acotxada,
que si et casasses amb jo no em trobasses enradrada.
Ell te devies pensar que eres un d’anomenada.
No tens res que apreciar, més que per sonar la llarga.
Es meu dia vaig sentir...
