Una cançó vull cantar, jo la tenc en la memori,
que me la va encomanar un jove de Sant Antoni
I
que diu que qui es vol casar si veu cap al·lota bona,
que si això ‘rimba
[1] a provar, promet de pagar-li s’oli.
Jo no vull dir per trempar: per untar sa corriola,
que quan vuiga anar a pescar es llaüt ‘nirà que vola,
i no haurà d’estropejar ni amb sa popa ni amb ses boles,
i més pret podrà agafar peix per omplir sa cassola,
d’aquell peix millor que hi ha, des que més sembla a sa boga,
que si mai me vol convidar em ‘grada que tenga molla,
per no haver d’estropejar ni consentir-me sa gorja,
ni picar-me es paladar com me va passar amb ses escorxes,
i una cançó vull cantar,...
II
Que et vares enamorar d’una al·lota de primera
i m’ho vares demanar, aquella al·lota d’on era.
Jo te la vaig ensenyar, si volies parlar amb ella.
Sinó que hauries d’anar a Can Cala Figuera.
No voldria que et pensasses que encara és parenta meua,
que no fos que li parlasses de tocar-li ses mamelles,
que un jove de fora terme no es sap sa seua quimena,
perquè podries tenir alguna al·lota per teua.
Segons he sentit a dir, tens una guapa donzella.
Déu te la deix posseir, deu ser sa teua quimena,
i vas venguent per aquí fent tanta de caramella
que casi per un fadrí cuida ser massa cordella,
i jo els ho he de dir, que et mirguen d’un bocí enrere.
Jo ja veig que me diràs que això no són coses meues.
M’ho vares encomanar un dia, temps endarrere,
que es dia que et casaràs ja ho tendràs en la memori,
veiam si em convidaràs per tenir-me vora s’olla,
que som bona per tastar-ho i triar alguna molla,
i així no m’importarà fer una ferramenta nova,
que si hi ha res mal de menjar, ja ho arreglarà sa novi,
que té bona ferramenta: mira que es corc no s’hi posi,
que a jo em va tabacar, que encara pens que em recorda,
que un dia em cuidí ofegar rosegant amb una escorxa
i de llavonses ençà tenc interès en sa molla,
i una cançó vull cantar,…
