Una cançó vull cantar, temps ha que en tenia gana.
I
Quissà no us agradarà, que l’he fet apressurada.
M’ho varen encomanar una nit s’altra setmana.
Faceu-me d’enamorat, jo us faré d’enamorada,
si no és que us heu avesat per ca sa meua germana.
Ara veig que anau tornant, heu sentit dir que se’n ‘nava.
Si tenc es lloc de triar, no li miraré sa cara,
que si puc vull amarrar es de camia gruixada.
Jo crec que no em fugirà si puc estar refermada,
perquè jo em sé revenar sense cosa que m’agrada.1
Una cançó vull cantar,...
II
I aqueixos jóvens que venen, tots van amb una manada,
i tots se poden casar, que això és lo que a jo m’agrada.
N’hi ha un d’aqueixos tres que ho ha set una vegada.
Així mateix pot venir, que també li donc entrada,
que jo li donc es vantatge lo que toca de sa cara,
perquè té es color més fi i sa carnadura sana,
però no m’hi puc casar, perquè no pot heretar-me,
perquè no voldrà llevar es dret que toca an es altres.
Així no porem passar un davant s’altre mirant-mos.
Precurem per endavant, que hem de mirar d’encampar-mos,
i es que no ho farà així se n’entretoca de bambo.
Una cançó vull cantar,...
III
Lo que prenc amb una mà, s’altra queda enteressada.
Jo em sap mal ‘ver de deixar es que es tapa amb sa flassada,
que en so mes de juriol jeu amb sa cara tapada.
No ho dic perquè ho haiga vist, però he sentit que ho contava,
i així pot ‘nar a carregar a la Xapa o Cala Pada,
que jo crec que en ben vendrà, si no és cosa entretocada,
que sa bona llavor casi sempre és golejada.
Ja s’hi sol posar es corcó i li fa fer mala cara.
Déu mos guard des papalló, que és un cuc que en tot se cala.
Una cançó vull cantar, temps ha que en tenia gana.
