M’heu manat perquè cantàs, no sé si hauré de provar,
I
que jo no us planc sa cançon1 ni es temps que hi he d’empliar,
però estic arregirada, que sa gent hi parlarà.
Hi haurà una perfeta que m’hi tendrà que adobar,
que m’han tengut vegades, penau si tenc què contar.
Aquest dia que passàveu, que vo’n ‘nàveu a serrar,
a fer-vos una cançó em vàreu desafiar.
Es carter va ser es primer que me’n començà a parlar,
i llavò en Pep Cirer, que també m’hi va animar.
Hasta i tot l’amo des barco, que també s’hi va empliar,
i sinós en Rieró, aquell no va contestar,
i d’en Fornet no vo’n parl, que el poria agraviar,
perquè jo tenc una filla, si li pogués entimar,
que per ella no es perdria: per sebre-ho s’ha de provar.
Ara fan un barco nou de tres mil o per allà,
i es patró i es mariners, es pilot i es capità
Déu los dongui una sort bona i bon temps per navegar,
i llavò l’amo des barco es puguin arretirar
ell i tots es de ca seua viure sense treballar,
que jo desitj bona sort a tot es gènere humà.
Digueu-me si estau conformes amb lo que em varen manar,
que jo hi estiré de valtros en ‘ver arribat a cobrar,
perquè aquell que em mana feina ja li perteneix pagar.
Donau-me alguna pesseta, que em puga remediar.
M’heu manat perquè cantàs,…
