Una cançó et vull cantar, anit que et tenc de present.
I
Amb poca alegria és feta, ja t’ho donaré entenent,
que s’amistat de jo i tu cada dia es va perdent.
Jo no sé qui en té sa culpa, jo em pareix que no la tenc.
Ja veig que sa meua cara no t’ho pareix combatent.
Tu en voldràs triar una altra que ho siga més diferent.
Gracis a Déu l’has trobada, ja deus estar-ne content.
Deu ser a gust des de ca teua i tota sa teua gent.
Si per tu és alegria, per jo és sentiment.
Una cançó et vull cantar,...
II
Tu dius que me n’has fet una, ja me la pots ‘nar diguent.
Així mos aprovarem, veiam qui ho du més corrent.
Déu te mantenga la graci, que puges cantar sovent,
i Déu mo la mantenga a tots si ho vol Déu primerament.
Jo n‘estic gruixa contenta, ja t’ho donaré entenent,
ja t’agrairé es favor si mai me cau avinent.
Una cançó et vull cantar,...
III
No t’hi has d’enteressar, encara n’has d’estar content.
Tu em solies venir a veure algun dia ben sovent,
però veig que ja ha acabat, que casi mai ja no vens.
No sé si t’ho han privat o has fet altre pensament.
Tu has fet altra enamorada, ja en deus estar-ne content.
Deu ser as gust des de ca teua i tota sa teua gent.
Mira de fer-te-la teua, posa-t’ho entre les dents,
no fos que te la gonyassen es altres empertenents,
que una al·lota ben plantada és agradable a tot déu
que es diumenge se’n va a missa amb molt de canteriment.
Aiximateix se senyava capdavall el sagrament.
No tenc que despreciar-la ni parlar-ne malament,
que és molt bona cocinera per ses cases de sa gent,
si no és que em pens que ho secorra, és per falta de creixent.
Això no t’ha d’espantar, que sa font està avinent.
Jo te’n don l’enhorabona a tu i a sa teua gent,
que si l’almeten per nora que els faci passar bon temps,
que no estiran en devisa, que ja la van coneguent.
Una cançó vull cantar,...
IV
No voldria t’enfadasses amb lo que t’he anat diguent,
que t’han dat una asvertida no ho tornàs de present
que et donarien sa paga, no en quedaràs descontent.
Jo vull asvertir ma mare que te’n faci un present,
però voldria que fos molt al quantre des seu
perquè en compte d’estirar-te encara et ‘nàs empenyent.
Una canço vul cantar,...
V
Jo he de passar trista vida per lo que us ‘niré diguent,
per mor d’algunes pressones i converses de sa gent.
Segons entenent m’han dat, diu que m’emplacen sovent.
Déu los mantenga salut i els torni es coneixement,
que deu ser alguna pressona que perd de l’enteniment,
perquè parla molt al quantre de sa idea que jo tenc.
Cap pressona està gordada des conversar de sa gent,
que ell ne parlen de mossènyer sense ser home dolent,
mos asverteix cada dia com si fóssem infants seus.
Diu que facem cosa bona, que és molt agradable a Déu,
però tot ho feim al quantre de lo que ell mos va diguent.
Una cançó et vull cantar,...
