Gracis a Déu que hi tornat a veure qui requeria.
I1
[...]
destengir coses aixines,
ni és cap necessidat per mi tal sabiduria;
si fos jo es teu estimat lo bastant me’n folgaria,
que sempre t’he demanat per ser sa meua nuvia
i en el món no n’he vist cap ama de tanta noblia,
perquè ets d’un modo assentat i amb sa conversa polida.
Sa gent se n’ha reparat, casi tothom t’aprecia,
i és es grau més avançat que d’una al·lota pot dir-se.
Tothom qui és alabat per onsevulla que habita
li demostren franquedat, gastant-li més cortesia,
i és de tothom agradat en coses de politiga.
A tu Déu del cel t’ha dat tota aqueixa hermosuria,
perquè tens habilitat, polidesa i desciplina [4v]
i em dus apassionat que no puc deixar de dir-ho,
que en venir an es teu costat el cor meu ja té alegria.
Gracis a Déu que hi tornat...
II
Com me’n venia a ca teua, duia es pensament al vol,
cavil·lava en qui m’alegra i em dona molt de consol,
que no et port rancor ni queixa, ni res que em do desgombol.
Si tens salut i fas festa, mon cor se n’alegra prou,
i desitj vesites fer-te si es teu pensament ho vol
tots es diumenges i festes, vetlant fins a tenir son.
No serà cap cosa lletja, que ja has aclarit es dol.
Portes robes diferentes blaves, color de gatjol,
i unes branques molt lluentes [5] que fan com a caragol
en so mantonet de fleca per cada banda des coll.
Ja m’acataré diumenge si portes es penjaroll
i a sa porta de s’isglesi vull aprovar si te gony.
No m’has de fer cap fotesa, perquè ho veuria tothom
i ho seria una baixesa si allí em deixaves tot sol.
Val més que mos facem veure per excusar de renou,
que riurem i farem vega i parlarem de s’any d’engony,
caminant amb poca pressa, lo mateix que pas de bou.
Passarem per sa drecera, que es camí és casi igual:
no és passeig ni carretera xelindrejada2 de nou,
que tot són curves i pedres pes costat d’aquest pujol,
i un per avançar llenega i se’n torna de redol. [5v]
Jo en arribar he vist estrelles, que he partit de casa amb sol.
Just semblaven ses Cabrelles que estaven amb un redol,
banda fora sa barrera, que és allí on sempre sol.
Això és lo que m’ha passat con he arribat aquina.
Gracis a Déu que he tornat...
II
Ja ems hem tornat a encontrar jo i sa meua enamorada,
que bastants de dies fa que el meu cor en tu pensava.
Molt m’hi solia alegrar per aquí alguna vegada,
de sa darrer volta ençà jo encara en tenc recordança.
Déu t’ho pag, em vares dar un mocadoret molt xaire,
d’aqueixos de dur en sa mà, fistonat per cada caire.
Bastant l’he sabut gordar, que no l’he estrenat encara. [6]
Si te’l vols tornar a mirar, jo el port dins una burjaca;
per venir amb tu a festejar anit l’he tret de sa capsa
i poder-te’l ensenyar, ja que en ‘vies sigut ama.
I anit tornam a parlar, feim una llarga vetlada,
que es veure’t em fa alegrar i sentir es teu aveu [sic] m’encanta.
Ben en compte pots estar que no et gast ninguna xansa
ni t’aufèn es meu cantar. Llavò me’n diràs una altra,
que em pren de porfediar; tu trauràs sa busca llarga
per fer cançons i cantar sa meua graci no és gaire.
Quissà hauré d’acovardar per no sebre contestar-te,
que ara ja t’he explicat casi tot lo que sabia.
Gracis a Déu que he tornat... [6v]
III
Sa nostra edat és iguala, no hi ha gran distenció,
ni hi set a veure sa nota, però em sembla una raó.
D’uns tres anys o quissà quatre puc fer etibocació.
Tu em pareixes una al·lota collida en bona saó.
Si pensàs que m’anàs bona, voldria entrar-ne en llavor.
Ja coneixeràs tal volta que en tu tenc sa passió.
Si vols ser sa meua dona, tendràs un bon servidor.
Ja em diràs que t’acomoda un altre més que no jo,
perquè som de casa pobra no em tens estimació,
però tenc alguna cosa que t’agradaria a tu:
un tanconet per fer roses i ramells de bona olor.
Tu series la gran cosa per regar amb so passador [7]
i prompte serien grosses, amb s’ull molt avivador.
Tu tens una mà molt bona de tota perfecció
i en tens per allí defora que estan amb molta ufanor,
que els deus ‘ver sembrat a posta per con ve es teu companyó
poder-n’hi donar una mostra, que així farà més vistor
i es dies de festa grossa tendrà més aficció
que no vagis tota sola venguent de sa porfessó
i allí banda fora es porxos bon dia que Déu mos do
i es dos costat per costat profitarem sa xeripa.
Jo lo mateix m’ha passat anit que he vengut aquina.
Graci’s a Déu que he tornat...
