Anit he vengut cloc-cloc
quissà us ho prendreu per riure.
i si me n’entorn cloc-cloc
ningú que no s’agraviiga,
que venc a dir-vos cloc-cloc
que m’ha mort una gallina,
i encara no sé cloc-cloc
de què ha tengut malaltia.
Veureu que un dia cloc-cloc
es va aixecar molt roïna,
vull dir malalata cloc-cloc,
que estava molt destruïda;
veig que s’aplata cloc-cloc
i arrufa es coll i s’estira,
i alçant sa coa cloc-cloc
va fer un poc de saliva,
i es gall se’n vengué cloc-cloc
a veure lo que tenia.
S’arrufa vora cloc-cloc
i de pertot se la mira,
i estorinant-se cloc-cloc
amb sa bequetja l’allisa,
i en això s’alça cloc-cloc [8]
i fa un cant d’alegria,
diguent “ja és morta cloc-cloc,
i és hora que facem via
a ben enterrar cloc-cloc,
no fos que tornàs en vida,
que des gènit de cloc-cloc
desgraciat qui se’n fia,
perquè amb ses arpes cloc-cloc
tot lo que veu desgracia.
No ems importa de cloc-cloc
ses bones obres escriure,
perquè en aquest món cloc-cloc
no ha fet més que xerrar i riure,
renyar i murmular cloc-cloc
i a tothom donà mal viure.
Val que d’aquesta cloc-cloc
gracis a Déu ja en som lliure,
perquè sempre ha set cloc-cloc
d’una conscienci grossa,
que mai m’ha donat cloc-cloc
gananci en ninguna cosa.
Cap cosa es mereix cloc-cloc,
tan sols és digna de fossa.
Si algun amic de cloc-cloc
la vol enterrar, ja és morta, [8v]
que ella pes altres cloc-cloc
era bastant amorosa.
Sempre la veia cloc-cloc
que es feia molt falagosa
i a jo em renyava cloc-cloc.
Ditxa tendré si no torna,
que és més gelosa cloc-cloc
que s’ase d’en Miquel Morna.
Sempre em mirava cloc-cloc
i en sentir a cantar ja borna
de por que alguna cloc-cloc
no em faça alguna llimosna.
Ans de conèixer cloc-cloc
mal ‘ves parat a Liorna,
que és una banda cloc-cloc
que diu que es que hi va no torna.”
I amb tales raons cloc-cloc
se n’enreia i divertia,
però abans de molt cloc-cloc
plorava a llàgrima viva,
diguent “Ara veig cloc-cloc
que un gall sense una gallina
és una alhaja cloc-cloc,
un diamant que no brilla,
és com un motor cloc-cloc [9]
que ha acabat sa gasolina,
igual que un barco cloc-cloc
que sense vent no camina,
pitjor que un ase cloc-cloc
sense ningú que l’aguiiga.
Ara regonec cloc-cloc
es mèrit que ella tenia,
perquè no ho era cloc-cloc
tan mala com pareixia.
De bons sentiments cloc-cloc,
si pogués la tornaria.”
I de llavò ençà cloc-cloc
s’aflaqueix per cada dia,
no menja ni dorm cloc-cloc
i hasta de despert somia.
Hasta s’ha tornat cloc-cloc
igual que un peix tot espina.
I venc a veure cloc-cloc
si sabeu cap medecina
que puga curar cloc-cloc,
perquè si es mor m’arruïna.
