1
Escolta, amor meua amada, que anit me vull declarar,
I
que el cor meu no se n’amaga de ses idees que fa,
que he promès d’anar a l’Havana si Déu m’hi deixa arribar;
tan enrere és de l’Espanya [2] quissà em ‘ribaré a enyorar.
Un punt de gent cristiana ja ho solen anomenar
que ell ja fa temps ha ta mare ja ho devia desitjar:
que me n’anàs en campanya i no pensàs a tornar.
Si a morir-se no s’afanya encara quissà ho veurà.
Si torn en aquestes terres jo et vull venir a visitar
una nit cada setmana o així com mellor em caurà.
Tu estàs apassionada en s’interès molt temps ha.
Per això en voldràs un altre [3] que de béns puga heretar.
Escolta...
II
T’ho prendries per afer si et parlàs d’en jo fugir,
que has mester quatre o cinc mesos per dir que no o que sí;
per llevar
[1] es colors morenos ja es poden esblanqueir.
Si t’agraden es recreos no t’enamoris de mi,
busca hòmens de bons empleos i de bon contrebuir
i que tenguen bons acentos en anar-te’n a dormir,
busca hòmens de bons ruedos per enterrar es cebollí. [4]
Escolta...
III
Sortires de sa capella de prop de la sacristia,
per menjar torrons i neules, que és cosa de golosina,
i taronges de cullera que en haver-n’hi prou assacia.
A jo m’hi havien convidat i es pensaven que hi ‘niria.
Si hi hagués volgut anar per deu reials no estiria,
ni encara que fossen quinze per fer sa vega complida,
que per molta de moneda mai no n’he pogut comptar.
Escolta... [5]
