Molt de temps hem conversat tractant-mos amb politiga,
regoneguent gran ‘mistat de tu i de la companyia.
I encara no s’ha acabat es temps de fer-te vesites,
mentre no em siga privat conversar amb tu algun dia,
que no te n’hages cansat que això molt fàcil seria.
Com que no som heretat ni em pervé ninguna finca
i un pobre ho és mal mirat per onsevulla que siga,
i basta haver-te informat per quin interès venia
per una temeridat d’una altra que et preferia
i que en ‘ver fet de mon cap de tu em desconeixeria.
Jo amb això no hi he pensat, però no et dic que no siga,
que per jo no has estat entretenguda cap dia,
que sempre has de precurar per bona guia regir-te
i a Déu del cel suplicar que et guard de caure en ruïna,
que no et puguen mermolar ni ser en el món avorrida,
que és turment mal de passar i sort poc afavorida
i té de què sospirar tot qui li contén aixina.
