Si he d’obeir no poguent, anit hauré de cantar.
D’altri prendreu compliment, que jo no vo’n puc donar,
I
que en ser davant molta gent mon cor bé no sap quedar
i mes forces vaig perdent, poc avui, mica demà,
i casi venc no sabent de mi si te’n vols1 folgar.
Si ho vol Déu, n’estic content, me n’hauré d’aconhortar.
Ja m’ho daràs entenent si amb lleialtat vols anar.
Jo2 veig que em va pervenguent un sentiment per pesar
i un gros avorriment de tu l’hauré d’acceptar.
Això són es guanys que tenc des que et venc a festejar.
Si una paraula sent de tu és que no puc tornar,
i si en veure’m ja us ofenc3, germans, heu de perdonar:
una dolenta sort tenc si no me’n puc defensar,
si no me’n puc defensar, [sic] mirau què em va pervenguent,
que ara hauré de sospirar de veure lo que em contén.
Si duc mon cor atorbat n’hi ha sobrat fonament:
una amor que he practicat4 ara em va desconeguent.
Mon venir estirà acabat, també es meu devertiment.
A on és tanta amistat que em demostrares5 un temps?
Que ho era es més estimat, m’ho donares6 entenent,
i que vengués confiat també m’ho anaves diguent.
Qui es troba apassionat, li falta es coneixement,
no coneix males partides ni quan se’n riuen7 d’ell.
Jo aniré pujant d’edat, mon sebre anirà cresquent.
De bon cor he demanat una bona sort a Déu
per jo i per tots es altres que estan8 en so poder seu,
i ho9 podem alcançar-la, nostros mereixons10 pocs són,
i així facem bones obres mentre estam en aquest món,
perquè si les feim dolentes i no ne11 regim mentre hi som,
llavò hi serem castigats no busquem12 remei ningun
i això13 si feim cap errada preguem a Déu que ens perdon,
perquè ara pot ser esmenada fent bones confessions,
perquè Déu és un bon pare i agradat de fer favors.
Ell ja mos dona advertença, naltros no el creurem de res,
que naltros lo que pensam, des nòstron cap ‘nar millors,
però es dia arribarà de donar-li compte tots
i allina també es veurà14 es salvats i es perduts.
Ses ànimes condemnades diran: “Ja ens han15 pervengut,
ara pagarem ses culpes de ses nostres jovintuts.
Mirau es devertiment ara per què ens ha valgut.
Mo’ n’ha pervengut turment de prendre gust un temps curt.”
De prendre gust un temps curt: si bé hi venim a pensar,
lo que vivim són dos dies, vinguent-ho [sic] a considirar16,
si bé17 hi venim a pensar, ja és hora que ens esmenem;
si tenim cap dolent vici, deixau-lo18 anar si sabem,
que en ser es dia des19 judici allí preguntats serem,
allí mo’n faran justici des pecats que cometem.
Jo us do una advertida, encara que no em20 cregueu:
germans, facem bones obres, pus21 d’altri no aprofitem,
ni quitem22 cap mal impòsit dalt persona que no es deu;
si veim a fer alguna errada, germans, no escandalisem,
antes si ho pot ser tapada es nostros mèrits facem.
Qualsevol que ho faci aixina de la glori serà hereu.
Qui jove no consivira, quan pensam gonyar, perdem.
Quan pensam gonyar, perdem, sa sort mala ho ve a causar.
Si he d’obeir no poguent,...
II
Jo us diré lo que he gonyat des que naveg per el món:
una mala voluntat i dar enfado aquí on som.
Si enteniment23 no m’ho has dat, ara les gracis te’n don.
Bé ho deus dir en ‘ver-me’n anat: “Déu faça24 que mai més torn.
Mirau quanta tontedat que es va reunir25 amb un.”
Mon cor s’hi viu retirat, ve quan pot i no quan vol.
Qui és fadrí i vol ser casat sempre es procura26 lo mal,
ningú està a pler en son estat, això ja és parlar formal
que quan el sí ha donat llavonses ja li sap mal,
i si al cas ho descobreix27 ja ho pareix es28 cas estrany.
Abans d’això si al cas és, ja hi hem d’anar reparant.
Jo m’agrada es ser entès29. Si errc, ho és ignorant.
Si tu voluntat em portes, ja em ‘niràs desenganyant.
Jo es teu pensament vui sebre. Si vols, ves-me’l declarant,
que encara que no em convenga vui tenir aquest desengany.
Si es parlar amb jo us afrenta30 o et deu parèixer baix grau,
si em deis que un pobre vos31 honra ja veig que ho endevinau:
ni quan parla no s’hi escolta32, que ho he anat consvirant.
Qui troba què dir a33 un pobre i ric que s’hi anàs tornant.
Ja m’he quedat34 a cantar per anar escandalisant
i ara me’n vui deixar, n’hi ha que en35 folgaran:
es pares d’aquesta al·lota que ara jo estic conversant,
perquè una partida bona per tu l’estan esperant.
Si és sa teua sort aixina, ‘nirà algun dia arrimbant.
Nostro senyor tot ho crea, ric i pobre, bé i mal;
tal volta una mala vida naltros mo’ la precuram
per molt poc coneixement, i així quan anam errant
Déu mos vaiga regiguent i mos donga claredat
per seguir nòstron intent. Jo finsus ara hi he anat,
allí on es pensament, i a mon gust he festejat
mentre que aquí he anat vinguent [sic]. Si al cas enfado he donat,
i mica de compliment, tot es meu36 sebre he empliat
per deixar tothom content. Per deixar tothom content
sa graci em curtejarà.
Si he d’obeir no poguent,...
III
Jo prenc gust i pas turment. Algú se n’espantarà
si demostr estar content perquè ho vui dissimular
enc que és tontedat que tenc lo que és ver voler negar.
Si un altre hi ha content,37 sent38 que a jo em succeirà,
que en parlar amb tu perdi es temps just lo que a jo em mantendrà,39
aquestos agraïments no els voldria haver de dar.
No sé per què m’entretens si enganyat m’has de portar,
que just sembla que no tens ton coneixement prou clar,
que una cosa injustament a ningú té d’agradar,
i un agravi, davant Déu, de precís l’hem d’encontrar,
i també ses nostres culpes i el just a tots se darà
que mos fan mala justici ja mos apassionarà40
per entrar a la santa glori es pecats hem de purgar.
Germans, facem bones obres i no mos importarà,
que mos obriran ses portes acabadet d’arrimbar.
Si allí no hi tenim entrada, mirau a on hem d’errar41.
Ja és una resposta mala per qui l’haurà d’acceptar,
però Déu és un bon pare, d’això mos42 defensarà.
Ell ja mos43 dona advertenci per si mo’n volem gordar,
i també coneixement i es camí de dret anar.
Mirau es devertiment ara perquè us servirà
quan la nostra vida acabi, que aquell dia arrimbarà,
que ho serà sense pensar-hi i en descuit mos trobarà.
Tal vegada serà prompte, naltros mos pensam tardar,
i és una paraula oculta, qui la sap no la dirà.
Si he d’obeir no poguent,...
IV
Vo’n siga per alegria, jo em pens que us voleu casar
i a jo em dareu despedida per mai més tornar a parlar.
Sent44 que et desitj bona vida, no ho haigues de mal passar,
que als teus daràs alegria i el cor teu també en tendrà
i si no et contenta45 aixina molt prompte es penedirà.
Voràs la46 mare entristida no poguent-la conhortar47.
Si et veu anar amb sentiment, gros disgust li causarà
i lo que anirà diguent amb sa gent que parlarà:
“Casada una fia tenc de sis48 que Déu me va dar.
S’hora ho fos d’avui49 encara i es dia hagués d’arrimbar:
jo em viuria aconhortada, no hauria de sospirar,
i aixines, d’una sort mala que ne guard tot crestià.”
Sa cançó ja està acabada i ara es tambor us vui tornar,
i si al cas no us agrada, de moltes no puc triar.
Sa cosa em ve apressurada, és tard i me’n tenc d’anar.
Bona nit, quedau contents, sa darrer raó serà.
Si he d’obeir no poguent,…
