Cançoner de les Pitiüses

Jo anit he vengut aquina amb alegria i content,¹ I fiant que hi encontraria aquesta casa de gent i celebrant s’alegria d’aquest noble casament, i per fer-la concluïda hi heu convidat sa gent, hi heu convidat sa gent que volentat heu tengut, es parents i estrangers, aquells que us ha paregut. Les gracis vos vaig diguent pes bé que a jo m’heu vuigut. Cregueu que també he vengut amb bon gust suficient, basta que som coneguts i amics de molt de temps i el meu cor lo que desitja que bona sort corregueu i fent una bona vida en el món mentre hi esteu, i infants si al cas Déu vo’n dona que molt bé els encamineu, ensenyant-los sa doctrina, que és una llum diferent per trobar sa companyia de Déu per eternament i sempre que desitgeu² que bona sort vo’ls do Déu, que si us arreglau aixina també la glori tendreu i estareu amb alegria mentre que en el món sereu. Mentre que en el món sereu, ja me pareix que no ment. Jo anit he vengut aquina... II A vostros pares i mares aubeïu-los lleialment, ajudant-los en tota cosa que ells haiguen de me[ne]ster³ , que ells també ho faran amb valtros que aixineta té de ser per ser pares com Déu mana si es infants ho són també. Per això uns amb sos altres amàu-vos, que està molt bé [2] i és una llei que mos marquen per tot qui la vulga fer, i aquell que no ho farà aixina molt mala fi li pervé, que es posa l’ànima en duda i no la salva si cau bé, i llavò en ‘ver-la perduda més desgraci no pot ser. Més desgraci no pot ser, així mos ho van diguent, si acabant la nostra vida estam en aquest extrem. Llavò ningú no voldria ‘ver fet cap mal pensament, per no passar aquelles penes que mos donen entenent. Per això sempre preguem es fer la vida amatent i no agraviar pressones per viure tranquil·lament que en dispondre Déu de naltros en bon estat mos trobem i així mos darà la glori tenguent aquest fonament. Jo anit he vengut aquina... III Quan adiós los diràs a ton pare i ta mare, molta tristor els causaràs veiguent que ja ets casada, veiguent cert que te’n ‘niràs amb una pressona honrada però amb ells no hi estiràs, que et viuràs més retirada. Tant ton pare com ta mare aquesta raó et diran: creu sempre en tot lo que et manin i no et puga causar dany, mira que seràs manada de qui no ho eres abans. Has de fer es gust lleialment a qui t’ha anat acceptant i llavò sa demés gent que en companyia tendreu. De dar que parlar a sa gent així vo’n excusareu. I llavò també et diran una raó declarada: ja saps que en voler tornar a casa sempre hi ha entrada per tu i sa companyia que Déu te l’ha percurada, sempre de quan que no els faltis amb obres ni amb paraules. Amb obres i amb paraules tengues aquest mirament. Vaig a dir-te una paraula no haguent-hi enteressament: ⁴ a ton pare i ta mare ves-los a veure sovent, que per tu serà folgança i ells n’estiran contents i no n’estiràs privada que enquantres amb bona gent. No voldria agraviar ningú des que hi ha present si us dic alguna paraula que us parega malament dispensau que no voldria ‘ver fet cap obra dolent. Jo anit he vengut aquina... IV Una cançó he fet cantant amb motiu suficient. Perdonau si no us agrada, que millor graci no hi tenc ni sebre per ‘ver-la lligada millor, com era es gust meu. Es motiu d’estudiar-la és lo que us ‘niré diguent, per donar l’enhorabona an aquest noble casament i llavò a tots es altres que hi ha d’enteressament. I ara poc més vos diré i acabaré es reglament. Jo et dic que t’ho passis bé, Andreu, tu i la companyia que has pres per conservar-la mentre Déu vos donga vida. Déu faça que per molts anys amb salut i alegria i simateix demanem que si convé que així siga si algun dia has de mester en res que et puga servir-te, digues-ho, que el cor meu té sa volentat d’aubeir-te. Per llavonses ja tendré sa cantada concluïda. I ara també vos diré dos paraules de seguida: a tots en generalment l’enhorabona vo’n siga, l’enhorabona vo’n siga ditxosos eternament.