Serà precís aubeir-vos, ja que es tambor m’heu portat,
I
de bona gana servir-vos i de lo que m’heu manat.
Poca graci tenc per dir-la, perquè Déu no m’ha donat
aquella sabiduria que altres hauran replegat,
però es que té sa que emplia ja no està més obligat.
Jo estic pensant cada dia que som un desgraciat.
Poder quedar bé voldria, i em falta s’aubalidat,
però siga així com siga, ja que a cantar m’he posat,
una cançó vaig a dir-vos que encara no l’he estrenat.
Sa mostra puc auferir-vos, quan bé haureu reparat
i [què] us pareix poreu dir-me sense reparo posar
si és dolenta i no aprofita o si la puc acabar.
Per una volta servir-me ja em pareix que pot passar.
Llavò encara que la tirga i d’ella no en faci cas
tendré igual que tenia, perquè venguent l’he trobat:
algú que no la volia i per això l’ha tirat.
Jo amb sa falta que en tenia molt prompte l’he replegat,
perquè amb ella es coneixia que no l’havien usat,
i n’he tengut alegria, perquè anit l’he aprofitat [2]
i he dit “en nom de Déu siga!” quan d’en terra l’he aplegat,
“beneit siga es sant des dia, que de matí m’ha ajudat!”
I de bona hora en seguida m’he senyat i persignat
i he dit tres avismaries i un parenostro resat,
i no he dit ses lletanies perquè es reso és massa llarg,
que molt de pressa venia, pensant que faria tard.
No ho heu de prendre per riure, que tot això és molt pesat.
Aquí no hi ha cap mentida, tot és cert i veritat,
i si hi ha algú que m’ho diga o s’ho haixga figurat,
li faré veure en seguida que va molt etivocat,
que no acostum mai a dir-ne, ni jo mentides no en gast.
Si en dic alguna, és petita, que amb ella ningun mal faç
i repentir-me’n en seguida, llavò me n’he confessat,
que així ho mana sa doctrina, sa que a jo m’han ensenyat.
Perdonau des mal ensigno, que de conversa he mudat,
que ara que hi pens vaig a dir-vos amb molta formalidat
lo que valtros ja sabíeu antes d’haver començat.
Serà precís aubeir-vos,...
II
M’acompanya un sentiment que vo’l declararé prompte,
que he de quedar malament, direu que no és culpa vostra. [3]
Tampoc vo’ la donaré, perquè la tenc jo, tal volta,
que em falta es coneixement per poder sebre discórrer
i som poc entel·ligent, quissà ho causa que som jove,
però que anant amb lo temps poria ser alguna volta
veure-us i fer-vos present que no m’olviden ses coses
i dar-vos agraïment d’una finesa tan bona,
que heu tengut es pensament de covidar-me a ses bodes,
i a gust meu, as mateix temps, també m’he posat per obres.
Jo us he obeït humilment, per això som a ca vostra.
No he vengut per compliment ni per portar-vos cap nova,
que he vengut expressament per dar-vos l’enhorabona
an es jovençans presents que tal vegada m’escolten;
avui amb bons pensaments, solemnidat i prepòsit
davant el sant sagrament s’han unit en matremoni
i allí han prestat jurament de fer una vida bona
amant i servint a Déu, que és obligació nostra,
no deixant as mateix temps d’amar i servir el próximo,
com a cada u mateix amb volentat firme i honra,
que ho manen es manaments: tot qui els sap n’és testimoni.
I ara supliquem a Déu que els deix córrer una sort bona
i siga per molt de temps amb alegria i concordi
la santa unió que han fet davant de molts testimonis
i es rector també present que la bendició dona
al peu de l’altar mateix quan els fan tal ceremoni
preguntant-los-hi ademés que si de bon gust es volen.
Quan ha quedat satisfet que “sí” era sa resposta
els ha dit davant de Déu, sants i visibles pressones,
diguent mare, si voleu recebir lo que jo us donc
que és aquest sant sagrament, el séptimo, matremoni,
dau’s sa mà dreta i sereu honrats espòs i esposa,
i alçau’s i demanareu perdó a ses familis vostres
i ademés de ses familis, as parents més obligats, [4]
i suplicam a Maria i a sant Josep alabat
que per amar i servir-lo i Déu vos faci ben casats
i us donga molts anys de vida per disfrutar amb humildat
i que per honra i bé siga i en pau i tranquil·lidat.
Serà precís obeir-vos,...
III
Amb atenció precisa i molt bona volentat
us diré per despedir-me una idea que he format.
Sa cançó no l’he oferida, perquè no hi ‘via pensat,
però abans que me n’olvidi faré com si em confessàs:
auferir an es sant des dia que aquí mos hem ajuntat
i sant Josep i Maria i sant Antoni abat
suplicant que amb alegria i amb pau i tranquil·lidat
mos duga molts anys de vida i a naltros i as jovençans
i els passin en companyia des pares que els han criat
i per honra i bé siga sa festa que han celebrat.
I lo que ara us vaig a dir-vos amb molta amor i amistat,
que em perdonàsseu voldria, que prou vos he molestat,
que un jove té poc judici i de vegades no hi sap
si dona gust i alegria o si causa mal de cap,
però valtros ja sabíeu quan a cantar m’he posat
que poca gana en tenia, perquè estic molt refredat.
Poreu dir que em queix de vici o que som molt delicat,
però si valtros sabésseu en poc temps lo que he passat
sé cert que vo’ n’enriuríeu, que per altre no és el cas.
Jo vos ho diré en seguida sense haver-me preguntat
sabreu per què, no voldria quedàsseu enteressats,
que m’han passat molts de dies que he vengut de volentat
i sa son me perseguia que em portava atelondrat
i quan menos me’n temia ja em trobava tot gelat,
que amb sa pressa que tenia m’adormia destapat [5]
i es aires me comprenien: per això m’he refredat.
Així és que jo voldria poder-los ‘ver regalat
i an es senyors de Vila i a sa son que jo he passat,
que crec que millor els valdria a ells que estan desocupats
i es temps aprofitarien lo que jo no puc ni faç,
que encara no és ben de dia que crits forts m’han despertat
diguent-me “ja pots fer via, que em pareix que faràs tard”
perquè a fer feina m’envien, jo de mala gana hi vaig
i m’enllesteix en seguida, ulls clucs i malhemorat
i parteix sense alegria d’hasta que m’he espavilat,
que pes camí pedres vives ni rebles no en queda cap,
que jo amb sos peus no els colcigui o amb ell haja entrepossat
i així és que aquest ofici ja el ‘via d’haver acabat.
Jo casar-me pret voldria, però no en trobaré cap,
que es pobres hem fet malici sempre allí on hem anat
per adormits que siguem i bastant espavilats,
tenguent bona explicativa ningú mai se’ls ha escoltat.
En jo mateix algun dia s’experienci he trobat,
que he anat a cases riques o d’un tenir mediat
i he fet així com s’estila, que en ser a sa porta he siulat
de bona gana en seguida molt prompte m’han dit que entràs
perquè es creien que ho seria algú bastant heretat
i en veurem ja coneixien que es ‘vien etibocat
i uns amb sos altres se miren fent molt es dessimulat
vuiguent dir dar-me cadira vaja un ejemple que ha entrat,
no convenen ses vesites en ser de tal calidat,
que no paguen ses tossides ni s’oli que s’ha gastat.
Serà precís obeir-vos,...
Copiada per Joan Marí (a) Català de Sant Vicent, que li va deixar copiar un tal Lluís (a) Cabei de ses Salines. [6]
