Ja s’ha deixat de cantar sa cantadora alabada.
I
Ara jo m’hi vull posar, que nengú pot ser a escoltar-me,
que veig que he de disputar amb qui sap molt més que es altres,
que tu per poder cantar vares anar a Santa Eulari.
Molt bé que vares quedar, o tu ja te n’alabaves,
i no em voldria encarregar des guanys que tu hi alcançares.
Si varen porfediar amb algun de bona casa,
ja pos que et va obligar a prou per si pots casar-t’hi.
Ara sí que t’he abastat, sent que estàs arretirada,
sent que ara t’has acostat molt més que jo no en tenc gana,
que em pories esquitar amb alguna ensalivada.
M’has de dir que t’ha ensenyat de cantar boca badada.
Ja s’ha deixat de cantar...
II
Em vares desafiar, quissà ho ‘ribaràs a plànyer,
que m’ho enviares a dir per un de devora casa,
que si volia cantar sa nit ja m’anomenares.
Cuidado, ja l’hi diràs, perquè tantot no em fes falta,
que et voldries esbravar, temps ha que en tenia gana,
i anit tendràs es lloc, que jo et deixaré explicar-te.
Ja has començat a bufar, jo per mi estàs emmoscada.
Poreu ‘nar desenganyats, que no és sa primer vegada.
Te les haurem desruixat que estigues més descansada,
que et pories acansar i no hi estàs avesada.
Una asvertenci et vull dar, enc que no em deu importar-me.
Ja s’ha deixat de cantar...
III
Jo com que t’afiguraves que ja les ‘via acabat,
si ses cançons que ara manquen que jo no les he cantat [7]
voldries tornar a ses formes que et rebatessen pes cap.
Ja et tornaries pressona, que en tens prou necessidat,
però ets tan presumida com mai jo n’hagi vist cap.
I tu fas morros de fura, ja hi devies ‘ver pensat.
Si arribes que tengues home, que siga un mostrejat.
Si teniu alguna cosa en sortirà escaravat.
Diràs que encara millor, que així ja pot ser semblar-te.
Ja tendrà polit color, si ha de semblar a sa mare.
Pareixes de quanicó [?], jo vull dir si el mascarasses,
ara que et pensaves tu que havies sortit tan blanca.
Ja s’ha deixat de cantar…
