I
Veniu, Déu meu, tan amorós
mos donareu la glori,
pare nostro amorós,
que vós sou es nostro pare
i perdonau los pecadors.
II
Bon Jesús, aquí heu vengut
a donar-me el sant sagrament
que és una ditxa tan bona
estar-hi en graci de Déu.
Per donar-vos les gràcies
des favor que m’heu ‘nat fent
jo estic molt aconhortada
des treballs que m’enviau
i esperc a la santa glori
allí ja em premiareu. [2]
Allí mos hi hem d’ajuntar tots
amb una reunió
i en ser allí no pensarem
en riqueses i honors.
Llavò mos darem sa mà,
farem una porfessó
i ‘nirem a contemplar
aquest divino senyor.
Mirau que serem ditxosos
si tots hi podem anar.
Llavò sí que direm
que Déu mos va premiar.
III
Aquí estic passant treballs
trista i molt aconhortada.
Jo pens que Déu me’ls envia
perquè he de ser castigada.
Si ho he de ser a l’altra vida,
més val que siga ara,
que Déu mos darà la glori
si [3] mo’ la tenim gonyada.
Que si he d’anar as purgatori
molt més val passar-lo ara,
que el món són quatre dies
i Déu no mos desempari.
Si naltros feim bona vida
tendrem la glori gonyada.
IV
Que si hi pensam cada dia
és un món que prompte acaba,
que aquí només hi estam
a passar una temporada,
i llavò ja mo’ n’anam
a un lloc que mai acaba.
Bon Jesús, si no em deixau
ja seré ben assortada.
Llavò m’acompanyau
davant sa vostra mare.
Llavò ja mos quedam
a fer vida descansada. [4]
En es vostros peus estic
amb una gran devoció
Esperant que dareu
una creu de salvació
i llavò em coronareu
amb una corona d’or.
Bon Jesús, no em deixeu,
que sou un pare tan bo.
Jo som tan pecadora,
de tot eus deman perdó,
i és perquè donareu
una santa salvació
i llavò em sentenciareu
de tots es nostros pecats
i allí no hi valdran excuses
he de dir la veritat,
i llavò cada u anirà
allí on s’haurà gonyat,
que desgraciat que serà
es que haurà d’estar separat,
sempre sospirarà
i estarà entera[5]ssat,
i llavò ja pensarà
es temps que en el món ha estat
no s’ha vuigut esmenar
i s’ha trobat enganyat.
Bon Jesús no mos deixeu,
oh pare nostro estimat,
jo esperc que em perdonareu
ses culpes i es pecats
per poder venir un dia
a seure en es vostro costat.
V
En ses vostres mans estic,
oh divino redemptor,
esperant que em deu ten si [?]
en aquest devino senyor.
Jo us deman que no em deixeu
i que em deu salvació.
Que ditxosos que serem
si mos alcançau perdó, [6]
Jo esperc que en perdonareu
tants de pecats que tenc jo
i la glori em donareu,
oh divino redemptor.
Bon Jesús no mos deixeu,
oh pare tan amorós
que ningú no desempara
i mos perdonau a tots.
Que ditxosos que seríem
si mos regíssim en vós,
que per bon camí aniríem
i mos salvaríem tots.
N’hi ha tants que se olviden
i no pensen mai en vós
i es passen una vida tranquils
i molt descansats,
sense pensar que un dia
hauran de ser sentenciats,
i es viuen amb alegria
i no pensen en sos pecats. [7]
Oh bon Jesús, perdonau-los,
aqueixos desgraciats,
que llavò a la santa glòria
puguen ser benribats.
VI
Si jo al cel cantant me’n vaig
amb una corona blanca
i els àngels quan me voran
tots me donaran sa palma,
llavò me saludaran
amb una gran alegria.
També m’acompanyaran
amb sant Josep i Maria.
Llavò quan arribaran
tots faran sa cortesia,
i en ser allí ja em deixaran
perquè tendré companyia.
Llavò estaré descansant
vora la verge Maria, [8]
Llavò no pensaré mai
en res d’aqueixa vida.
Allí se hi està molt bé
aquell que ha fet bona vida.
Jo tan sols no pensaré
que haixga tengut un mal dia,
ni que haixga passat treballs
i haixga sofrit malalties.
Pens que Déu m’ho va enviant
per voure si em convertia
o per anar-me provant
sa pacienci que tenia.
Així com Déu m’ho va dant,
senya que m’ho mereixia.
De tot m’he ‘nat conformant
i ho sofreix amb alegria
i cada dia pensant
que Déu me perdonaria.
Si a molts els pareix istrany
que jo passi [9] aqueixa vida,
ja podeu anar pensant
si ho visc amb poca alegria
i an es mateix temps pensant
que Déu del cel m’ho envia,
que mos ha de castigar
aquí o a l’altra vida.
Jo cada dia us deman
passar-ho en aqueixa vida
per llavò poder venir
en sa vostra companyia.
Bon Jesús si és així
ja tendrem molta alegria
des temps que hem estat aquí
si heu sabut fer bona vida.
VII
Si us quedau amb sentiment,
jo me’n vaig amb alegria,
i amb la mare de Déu
i amb sant Jo[10]sep i Maria,
que es que mos ha dat una palma de martiri
que en aquest món l’hem passat
i tota sa nostra vida,
deu ser que hem set assortats
si ho sofrim amb alegria.
També serem coronats
davant la verge Maria.
