Perdona, enamorada, si mos hem de despedir,
que tu d’altri tens folgança i no te’n recordes de mi.
I
Si al cas això és veritat, jo també em contén així,
que jo dic s’enamorada i tu hi estàs d’altri,
que has tengut s’avinentesa, si t’has vuigut encertir,
i jo també l’he tenguda, si et ‘gués vuigut avorrir,
i amor de mi benvuiguda mon cor no hi pot concedir,
si al cas això és veritat, jo també em contén així,
que jo dic s’enamorada i tu ho estàs d’altri.
Sentint aquestes paraules tots mos hi haurem d’entristir.
Jo no et diré res més per ara, que a l’instant es fa es matí.
Qui tot un dia treballa també li ve bé dormir.
Perdonau-me ses vegades que he vengut a molestar
i també de ses vetlades que us he donat mal dormir.
S’al·lota d’aquestes cases per jo no guarda el sí,
que li dec parèixer pobre i partit de desnebir.
Per lo que l’he pratigada, voldria anàs a alquerir,
que mai no haguesses de plànyer l’hora d’haver dat el sí.
Perdona, enamorada...
II
I es dia que et casaràs tu veuràs coses al quantre,
te’n ‘niràs davant l’altar i allineta ajonollada
i hi veuràs sa teua gent, també ton pare i ta mare,
i allina aniran plorant, també ton pare i ta mare,
sa bona vida o sa mala, i tu en tendràs alegria
i et viuràs atribolada de veure que te’n pervé
un sentiment tal vegada. I a sa porta de s’isglèsia
allí sa gent replegada i et daran l’enhorabona
i et diran que Déu t’emparga, i en ser un poc més avall
llavò respondrà ton pare, molt fort t’encarregarà
que facis vida arreglada. Serveix-los de bona filla,
que et serviran de bon pare. I en voler-mos tornar a veure
antes llecenci demana, que quan ho eres fadrina
ja hi estaves avesada.
Perdona, enamorada...
III
Torna’m resposta, amor bona, en lo que ara et preguntaré:
si t’han dit que t’oblidava, just lo que jo no puc fer,
que en el món hi ha persones que és cert que no em volen bé,
que casi pareix que saben tot es pensament que un té.
Jo es meu pensament encara jo anit no el declararé.
Si tu declares amb altri o penses que jo no ho sé,
si tot amb u et veig casada jo me n’aconhortaré,
i si al cas tens por d’errar-ho, Déu te do lo que convé.
Déu te do una sort bona, que és lo que hem de menester,
i a tu i a tots es altres mos do la glori també,
que lo que Déu té per naltros jo això no ho sé ni ho diré.
Fés comptes, enamorada, mon cor si té que anar trist:
no sé que amb alguna cosa ton cor s’haiga penedit,
i tu no hi quedes fellona, que ja tens es gust complit.
Perdona, enamorada...
