Oh mortal! Oh viador!
que tan olvidats viviu:
a les ànimes oïu
que criden “Ai que dolor!”
I
Ai catòlics cristians!
que excessives són les penes
patim en estes cadenes
lligades de peus i mans:
lliurau-nos d’aquest rigor,
puix és cert poder teniu.
II
És aquest foc tan terrible
que una centella només
cremaria lo demés
que és lo món combustible;
lo d’allí no és molt ardor,
aquest és incendi viu.
III
Penes, martiris, turments,
se pateixen en lo món.
Junts, sombres d’estes no són.
Si figures aparents
com en la fornal lo or
estam, com lo savi diu.
IV
Apar un turment etern
no veure a Déu la cara,
és una pena ta rara,
semblant a la de l’infern:
est és lo treball major
segons lo sant Job escriu.
V
Ai fills, com sou tan ingrats!
Ai pares, com sou cruels!
Ai germans, com sou infiels!
Marits, mullers, descuidats!
Amics, donau-nos favor,
puix no fa lo parentiu.
VI
Ai marmessors, ai hereus!
que los béns anau1 gastant,
los sufragis retardant,
fent-vos sords a nostres veus.
No fies d’ells, testador,
feu lo bé ans no moriu.
VII
Ai ministres de l’altíssim!
No sigueu també ingrats,
puix sou nostres abogats
enviau-nos lo riquíssim
infinit i gran tresor
del Senyor a qui serviu.
VIII
Almoines i oracions,
misses, visites d’altar,
confessar i combregar,
penitències i perdons:
us suplicam per amor
de Jesús fill de Déu viu.
XIX
Ditxosa serà la sort
dels que en donen2 adjutori
per eixir del purgatori:
us valdrem en vida i mort;
del judici lo furor
templarem si quan viviu
a les ànimes oïu
que criden “ai que dolor”.
X
Déu d’infinita bondat
oïu propicio el clamor
i les ànimes escoltau
que criden “ai que dolor”.
Audivi vocem de celo dicentem mihi
Beati mortui qui in Domino moriuntur
Oremus
Fidelium Deus omnium conditor redemtor animabus famulorum famularumque tuarum remisionem cunctorum: ut indulgentiam, quam semper obtaverunt, piis suplicationibus consecuantur. Qui vivis et regnas…
