I
Pues sou patró poderós
d’aquest cortó de Portmany,
defensau-mos de tot dany,
sant Antoni gloriós.
II
Des de molt jove deixàreu
parents, amics, coneguts.
Los béns als pobres donàreu
per no tenir-los perduts.
Del món i de engany
sortíreu
[1] molt animós.
III
En lo desert penitència
vàreu fer molt rigorosa.
Vostra és portentosa
en dijunis i abstinència,
i el dimoni més tamany
se n’apartava de vós.
IV
Procuràreu imitar
de tots los anacoretes
la virtut més singular.
Com les ‘belles més discretes,
les que treuen sense engany
l’humor de totes les flors.
V
Lo emperador Constantí
a vós s’encomanava
i el pare sant Agustí
vostra virtut admirava,
alabant en molt estrany
vòstron poder milagrós.
VI
Si el dimoni vos temptava
usant d’astúcia i mala art,
vostro valor triomfava
tratant-lo d’home covard,
i sent astut i atacany
lo vencíeu valerós.
Assistiu amb promptitud
a qui us invoca de veres.
A animals, hòmens i fieres,
a tots tornau sa salut.
Pues sou patró poderós
d’aquest cortó de Portmany,
defensau-mos de tot dany,
sant Antoni gloriós.
V. Ora pro nobis beati Antonii
R. Ut digni oficiamur promisionibus Christi
Oremus
Intercesio nos quaesumus Domine beati Antonii abatis comendet, ut quod nostris meritis non valemus, ejus patrocinio asequamur. Per dominum nostrum.
