Senyor Déu meu gloriós omnipotent,
dau-me bon enteniment,
que puga consivirar
de quin modo puc usar
per salvar-me,
que no puga errar-me,
que és molt perillós.
Senyor, jo confii en vós,
que m’ajudareu
i em corregireu
en veure que vaig errada.
En el món me n’heu posada
per al vostro sant servici,
perquè es dia del judici
me n’haureu de judicar;
allina davant de vós
jo res no poré negar.
Senyor Déu meu gloriós,
dau-me adjutori,
voldria tenir memori
de vostra encarnació.
Pare etern, dau-me valor,
que jo puga ponderar.
A vint-i-cinc s’encarnà
des mes de març.
Germans, no sigueu covards
en aqueixa a creure-là,
que són misteris de fe
veurats [?] per l’Esperit Sant
en aquell mateix instant
que Maria concedia[?]
endemaria[?]
ell hi sou verge i rebia
el seu santíssim senyor
dins el seu santíssim ventre.
No hi cabia de contenta,
germans, ja ho poreu pensar.
Nou mesos l’hi va portar
a Jesús omnipotent.
A luego naixement
la nit santa de Nadal
va parir la seua mare
no sentint dolor ni mal
aluego que ell mirà
amb los seus ulls corporals
va veure los divinals
d’aquell minyó.
La gran contentació
que tengué la seua mare,
el sambonet1 i son pare
i sant Josep gloriós
l’adoraven es pastors
allà dins de una cova.
Per escritures se troba
divuit dies de sa edat
quan ne va biscunsat
Déu li sigué vertadera
la gran sabuda venguda
i los tres reis d’orient.
Aluego testament [2]
l’anaren a visitar.
Una estrella els aguià
si ‘guessen set arrimbats
tots n’anaven carregats
de mirra, incens i de or.
Tots feien qui més poria
per adorar lo Senyor.
Coranta dies tenia
el celestial minyó
quan ne va ser presentat
en mans del rei faraó.
Trenta-tres anys en el món
que el senyor visqué
i allí morigué
per nosaltres pecadors.
Consivirau quins suors
que el bon Jesús va tenir
quan Judes el va trair
per trenta diners
aquellos mals embusters
benedeciosos [?]
el Pilat a fer injustici
per enclavar-lo
allinetes el bon Jesús
va tenir un gros pesar.
També n’hi varen posar
una corona d’espines,
una creu de gran turment
i ell va dir fe’t ençà
creu amada
de setanta i deu fonts divines
que hi ‘via treta-tres anys
que et cercava i no trobava
ara has encontrat en mi
en tu vull venir a morir
en sa teua companyia.
Es judius amb gran furia
en terra varen tomar.
Alçaren la vista endins
que se’l poguessen mirar
el Senyor determaià2
tres vegades que se’l sent
va besar la terra dura
un rei de tanta hermosura
com era aquell
no tenia carn ni pell
n’estava ensangrentat
la seua animeta en creu
la seua animeta quedà.
Baixà a los enferns
a veure i deslliurar
aquelles ànimes
d’aquells sants pares
que estaven esperant
el seu sant aguiament
i triumfant i resplendent
ell bé és cert que ja ho volia
al cel dugueu-mos-hi a tots
en sa vostra companyia [3]
ser perdonada voldria
si és volentat del senyor.
Amén.
