Cançoner de les Pitiüses

Per fer una cançó nova m’han donat bon fonament I Per fer una cançó nova m’han donat bon fonament, per explicar quatre coses de lo que em va contenguent, perquè un de voltes se troba apartat de tota gent¹, causa d’algunes persones que un no en té enteressament, però simateix fan veure es bon cor que tenen ells, que alguns mos voldrien veure privat² de parlar amb sa gent i m’hauré d’arribar a creure coses que les vaig veiguent, que pareix una impresa d’algun de mal sentiment, que això els sol venir a rafegues, parlar d’aquest i d’aquell. Això fa qui just deu sebre tant com jo es fonament, perquè és una cosa, aqueixa que va conversant sa gent, que a jo molt poc m’alegra i em dona prou sentiment. Un que parteix de ca seua i diu “En seguida venc”, com me va seguir a jo, tots es que m’escoltau l’heu de creure, que vaig dar les bones tardes a tots es infants que tenc i ‘ribant des meu viatge, que no vo’ n’estranyareu, es més petit de sa casa em va donar sentiment, que em va dir que sa nit antes hi ‘via anat en Portell i ‘nava amb un altre guàrdia per un regoneixement en cerca de buscar armes segons daren entenent. Ja han sentit an es de casa, cosa que mos mostra sa llei, preguntant per on anava o si ho sabien ells. I de resposta els tornaren, cosa que es diu davant Déu, sa veritat no negar-la, que és cosa de compliment, que me’n ‘via anat sa tarda antes amb compte d’anar a s’estany, creguent que tal volta a Vila era es paradero meu. Lo que darrers s’enganyaven, que ho sabien francament, perquè quan me’n vaig de casa és un costum que jo tenc es dir: “Me’n vaig a tal banda”, per dar-los es compliment. Però quan hi vaig tornar-hi, en seguida que em digueren que hi ‘vien anat es guàrdies i que de jo preguntaren. que em ‘via de presentar-me en seguida de veure’m, que si no em presentava haurien de venir ells, i sent una feina excusada vaig baixar-hi fàcilment, i en seguida d’arribar-hi que em varen anar diguent es ‘ver-me de presentar-me es que anaven referiguent. I em vaig quedar cavil·lant-me, diguent: “Emperò, bon Déu, qui es ‘via de figurar-se que fessen tal pensament!” Una cosa tan estranya³, per lo que us ‘niré diguent, perquè no he tengut paraules en tota la vida amb ell i no hi ha ningun home, això que ho dic francament, que desvís [sic]⁴ una tal cosa, que disputàssem jo i ell. Per fer una cançó nova… II De lo que em va contenguent no vo’n teniu d’espantar-vos, que és cosa que la fa Déu i sa sort m’hi acompanya, que aquest any que estam veiguent⁵ tot me succeí⁶ al quantre, que tenc un avorriment que no puc aconhortar-me, perquè com valtros sabeu em va tocar sa desgraci i ara no n’he estat content⁷ i em volen posar amb una altra, perquè és es seu compliment d’algú en fastidiar-me; però tot lo que em van fent, de Déu los vendrà sa paga: que tenguen tal compliment com recebec⁸ jo fins ara, i tenguen enyorament que no puguen suportar-lo, que es trobin en es peus d’aquell que havien de dur a penjar-lo o apartat de sa seua gent a un desert o paratge finsus que jo anàs per ell per tornar-lo a posar en salvo⁹, que estiria tant de temps com jo a tenir es dos braços.¹⁰ Ja crec que sa seua gent es poria aconhortar-se i treure es dol d’ell per tota una vida eterna, i això és es sacrament per dar an es que en té sa causa de trobar-me en mans del rei com antes¹¹ de sa desgraci, que no he fet tal pensament ni és cosa que a jo m’agradi. I així us ‘niré diguent jo amb aquesta cantada, que puguen coir de Déu tot lo que a jo em desitjaven i demés des que jo tenc, que els donga una ronyada¹² que els llevi tota sa pell i sa mitat de sa cara, que és cosa que tots la veim, que se la tenen gonyada. Però jo crec que hi ha Déu i un dia té de pagar-les¹³, i els donarà es cent per u de tot lo que em desitjaven. Jo llavò aniré diguent “Déu vos mantengui la graci”. [Quan arribi aquesta graci]¹⁴ jo viuré tranquil·lament. Per fer una cançó nova… III Ja¹⁵ m’han dat que cavil·lar una grossa temporada i m’he arribat a pensar que es meu cap ja no sirvava [sic], perquè és mal de cavil·lar, que és una cosa tapada. Però així mateix¹⁶ n’hi ha que han dat una repassada, que mos varen agafar un de cada poble, quatre, com qui diu hem d’abrigar una grossa redolada, que no es pogués escapar ninguna persona aconductada d’haver-se de presentar i ‘ver de ser preguntat, que puguen acreditar naltros tots per on anàvem. Valga que no me faltà¹⁷ en aquella hora tan mala que tots mos vàrem trobar amb gent que mos abonava, que quan això es va passar que no poríem ser naltros, que en Fèlix es va trobar an es port de Cala Pada, que hi ‘via de trebaiar, que hi tenia una escarada, que hi ‘via de traginar madera per embarcar-la. Mirau que per un gonyar per viure per sa setmana, ara com s’han¹⁸ de trobar, amb sa llibertat desordenada! Mirau quina lletania mos volien anar ensenyant! Es dir alguna mentida per anar-mos perfundant. Es que no sap no pot dir lo que li van preguntant. Sa veritat sempre dir-la, que és cosa d’home formal, i aclareix qui està en devisa coses que alguns les dudam, que un no reflexiona lo que és bo en lo que és dolent. Es escrivans amb sa ploma els ho van destengiguent, que en no res, molt prompte prompte prenen un camí dolent. Per fer una cançó nova… IV Jo us vui dir¹⁹ una asvertida a tots es que m’escoltau, no pugueu²⁰ parlar amb sa gent que venia a preguntar de naltros lo que feim²¹ temps ha, que si en salut estàvem no mos ‘víem d’espantar, que coses injustament Déu no les vol fer pagar, enyorant-se de sa gent que mos ‘víem de cuidar, de dona i infants que tenc, que mai no es deu oblidar, que és en lo primer que pens quan dorm i em sol despertar i poder parlar amb ells com solíem fer estilar; això m’allarga es temps que ho poreu consivirar, es pensar primerament ses males llengos que hi ha, que alguns diuen certament lo que encara he de pensar. Així el senyor els do turment que no el puguen suportar, que els carregui tanta creu com a ell li va tocar, enclavat de mans i peus com en sa creu he²² d’estar; enc que ho fes an es seu gust tots poreu²³ consivirar i pensar primerament que home i dona va pecar i així no hem d’anar diguent lo que no es pot posar en clar, perquè pecam mortalment com si anàssem a robar, es dir lo que no sabem, es fer mal infurniar²⁴ i el senyor no mos perdona en aquell tribunal seu. V He patit injustament per mor d’algun²⁵ conversar, coses que heu²⁶ anat diguent que no pot ser ni serà, que per ser tot lo que diuen, ‘via de sebre volar. El senyor el²⁷ guarda per ell, an es hòmens no els vol dar per ser-ho tan deligents, ningú es podria escapar de coses de injustament que alguns²⁸ mo’n fan passar. Ja crec que es ben devertien es que mos han fet tancar²⁹. Tal vegada era fet seu i naltros ho hem de pagar ses dolenties d’ells, que veim que algunes n’hi ha. Però si se’n defensen, que no els ‘ribin a agafar, ja es voran a anar contents i naltros a sospirar. Ja hem patit massa de temps [per poder-los perdonar es ‘ver patit tant de temps]³⁰ tancats com es bestiar, que tot serà referir-me a lo que mos va passant. No us fiqueu en politiga³¹ quan es partit va davall, que tal volta és sa musica que ara amb naltros va passant, i si arribàs a sa injustici que mos han imposat alguns se alegrarien lo que mos van procurant³², que casi pareix mentida que ningú ‘gués pensat mai en una tal picardia com mos han pujat³³ davant, que casi pareix mentida lo que amb naltros va passant, cuidant-mos de sa famili i educant es infants. El senyor mos indica³⁴ i naltros mos ajudam³⁵ diguent-los que hem³⁶ d’anar a missa, que comanar-se³⁷ an es sants i fent aquell sacrifici la glori ‘niran gonyant,³⁸ i un per res no voldria perdre es camí d’anar al cel, que en ser allà es fa sentenci³⁹ conforme mos⁴⁰ la gonyam i si passam mala vida, en ser morts mos insuldran [sic] que si som pobres aquí, en ser allà serem iguals, que és lo que es necessita per viure com a germans. Jo ho vaig demanar⁴¹ aixina per lo que us ‘niré explicant: un pobre sempre que siga entrant a un tribunal, si no té qui mir per ell, amb res l’enfastitjaran, i m’he cuidat veure així que no ho trobareu istrany, que es jutge parlant volia lo que no he consentit mai. De tot això se’ls pot donar ses gracis sense pensar-hi. An en Palerm n’hi passà una cosa ben igual⁴², que havia d’arreglar assuntos que li importaven i a ca seua hi va arribar just quan sa nit començava, i el varen fer-lo agafar, així com jo i tots es altres, sens⁴³ que no li va faltar qui tot l’hi justificava. De testimonis n’hi ha a lo menos tres o quatre, que solen anar a vetlar a ca seua de vegades. Mirau com pot ser anar a tal hora per Sant Carlus! Germans, cregueu que n’hi ha per un fer un atemptat, però mos hem d’aconhortar, que s’edat mos és passada. No vui mal an es que en fa: de Déu li vendrà sa paga, i ‘ribaran a cobrar així com se l’han gonyada. I si anam an es germà, també pareix cosa estranya⁴⁴ que junts vàrem abaixar seguint es nostro viatge, que volíem arribar a Vila, que mo n’hi anàvem sense ningú mal pensar que haguessen de preguntar-mos. Valga que mos recordà pes camí, qui encontràrem, que si no és així, tal volta patiríem molt de temps. VI Conversant i passant dies s’anava allargant es temps, pensant quan arribaria s’alegria del gran temps,⁴⁵ d’anar a veure sa famili i quedar en es costat seu i anar-mos fent companyia com mana sa llei de Déu, que vaig passant una vida molt atriboladament, que en venir les deu del⁴⁶ dia mos fan un oferiment. Mos tanquen dins la cristia [sic] perquè no mos toqui es vent per espai d’una hora i mitja. Mos hi posen com a llei, manat des jutge d’Eivissa, que sempre he de pensar amb ell fent-li jo una suplica que tots le hi demanàvem⁴⁷ sa llibertat en seguida i conversar-hi amb sa gent. Mos ne torbà⁴⁸ sa conquista de lo que li demanàvem, més que mo’ la fe en seguida molt al quantre del⁴⁹ gust meu, que antes li ‘víem de dir-li coses que no les sabem. Jo vaig pensar-me en seguida lo que ara us ‘niré diguent, que si havia de ser així mai acabaríem es temps. Mirau amb quina injustici em veig ara que som vei, que casi no em puc servir-me, desgraciat com me veis, i encara veig que em voldrien privar-me d’anar as solei. Déu los do lo que em desitgen, tant si és bo com si és dolent i a jo em donga vida per viure tranquil·lament as costat de sa famili i tant conversi sa gent, que si⁵⁰ n’han dit de mentides per omplir-ne un convent, que això és fet d’alguna espia que tal volta era fet seu, i així, germans, no es pot viure més que atriboladament. I em donga molts anys de vida per poder pregar per ell, i salut a⁵¹ sa famili tant de naltros com d’ell, i a la santa glori siga que en ‘nar-hi mos hi trobem. Después Déu li perdon si hi ha ningun interessament,⁵² que jo amb aquesta vida no he tengut mai queixa d’ell. Enc que hi hagi de patir-hi, veig que no té sa culpa ell, que va ser alguna persona que té molt mal sentiment; però si reflexiona, igual li pot passar a ell, es veure’s en una afronta per mor des dir de sa gent, que en qualsevol cosa posen un bo com un dolent⁵³, però el senyor perdoni tot qui se comani a ell.