Cançoner de les Pitiüses

Anant-hi pe’ sa rosada un s’hi cria delicat. Jo us diré una rondaina de coses que s’han passat i algunes que en venen ara des modo que s’ha passat. Conversant amb ses donzelles, navegant en tota part, jo en ‘nava a festejar una que em tenia afeciat. Poria fer sa vetleta i no sopar massa tard. Mirau amb quant poca cosa tot ho tenc desbaratat, que anares a una broma que t’hi ‘vien convidat, tu i dos o tres companyeros amb fadrins de sa vesindat, i una broma que gastares, serà per formalidat, después d’aquesta broma jo i ells encara hem parlat. Jo vaig dir que em despedia, que no volia tornar, que em ‘vien dit que et queixaves, Déu que t’ho deix acertar, i llavò t’hi entristires¹ i et calares a plorar: —Jovenet de fantasia, si vós voleu, no serà. Jo vos daré quinze dies, que us hi pugueu ben pensar. En ‘ver passat aquestos dies, si me’n dau el sí o el no² , jo seguiré sa carrera que m’envíiga el senyor.— Ja pots seguir donzelleta, que el sí ja sé que l’has dat, que jo per coses d’aquestes no hi puc anar apressurat, que no tenc sa roba a compte ni es casament³ arreglat, ni ses coses a prepòsit per tu, ramell delicat. Jo et vui fer una pregunta, i m’has de dir la veritat: qui han set aquestes pressones que de jo te n’han parlat, que tant⁴ han despreciat tota sa meua carrera, diguent que no agradava un que anàs tant per fora terme? ‘Ximateix⁵ no et deuen dir que no és⁶ per cap camarera, i no t’ho han deixat dir. I això no és quimera⁷ meua, que no en trobaria cap que no fos anada seua, jo de passar-hi un turment⁸ i el meu cor se desespera, en no ser que tant mudàs la mar que⁹ és com una fiera o que Déu me n’endugués ja ho deu ser quimera¹⁰ teua. Ja em vendràs a acompanyar si al cas és¹¹ vesina meua. Ja preguntaràs¹² per jo. Jo he pregat pes de ca teua, per tornar-los sa salut junt amb sa voluntat¹³ teua. Sa de Déu primerament, que me la deix en reserva, perquè em vendrà molt bé si tenc una ajuda seua, que de tu no la tendré, no poguent ser esposa meua.