Cançoner de les Pitiüses

Es tambor anit m’has portat perquè cantàs si volia; per dir-te una cançó es teu conversar m’obliga. I Obeir la teua amor jo n’he promès¹ si poria, m’he oferit amb una cosa que el cor meu poc la practiga², però per dir-te que no, per jo és cosa³ impossible. Jo ho provaré perquè tu no fos que et pensis o digues que ho faç per dir-te que no, encara que ni mai siga; comanar-me⁴ lo teu cor que prenc per gust⁵ obeir-te, prendre’t estimació soliment encobeir-te igual que em segueix a jo que et voldria entretenir-te. M’hi falta molt per això, tan bona raó⁶ pots dir-ho, que no has de conversar amb jo sa nit que et vols devertir-te, que altre s’hi queda millor lo que és per encobeir-te. Una vida com vols tu ell també pot prevenir-te⁷, i si et casasses amb jo ja no et contendria aixina. Jo ho consivirc an això, encara que no m’ho digues. No em sap mal passar tristor, sols que tengués⁸ alegria. Jo deman an el senyor per tots una bona vida, per tu més que per jo, cregues que me’n folgaria, que jo encara visqui⁹ felló prompte me conhortaria pensant que és sort meua això, que Déu del cel me l’envia, i si et succeís a tu, tal volta et figuraries que t’ho desitjava jo encara que ni mai siga. I sent d’aquesta manera, fe es teu gust, per jo no estigues, i si tens ocasió¹⁰ ben tonta ets si tu no tries. Si has donat el sí o el no, jo et consei que no et desdigues, que sa gent no puga dir que t’agrada dir mentides. No et pensis que et diga això enc que em pareix que ho estilgues. Jo en puc dar bona raó des temps que he vengut aquina, que es temps que has parlat amb jo hi has gastat cortesia. Sempre m’ha succeït pitjor de lo que es dot¹¹ que faries. Mon cor estar amb tu agraeix conforme són es possibles, i no ho¹² sé quedar millor, no és que es meu voler no hi siga. Es tambor anit m’has portat... II Jo anit encara he tornat a veure qui prest¹³ m’oblida, enc que no siga es meu gust, això tu no ho necessites. Jo no he trobat lo que busc, tu ja tens lo que volies. Dispensa quan he vengut a dar-te enfado algun dia. Es ser poc discorregut a mi m’és un perjudici¹⁴. Jo em trob des sebre molt curt, i es quedar bé és impossible. ‘Ximateix no he conegut es resultat que em duria¹⁵ es venir o haver vengut a conversar amb tu algun dia. Perdona si no he sabut en venir dar-te alegria, que jo ja ho ‘guera¹⁶ volgut, i bastant me convendria, o que em ‘guera¹⁷ convengut que ja ha passat aquell dia de poder festejar amb gust, una vetla i divertir-me¹⁸. Ara per mi s’ha acabat aquell temps que et requeria. No pots dir que hagis tengut de jo cap mala partida, ni que hagis al quantre vist res de lo que et deia algun dia. Jo em pareix que no m’he duit més mal de què et mereixies. Tu demostres ‘ver tengut motiu d’estar ressentida i ho fas bastant conegut, que amb obres me desprecies. Si trobes que m’ho precur¹⁹, faràs millor si m’oblides. Ben haja tu si has pogut trobar millor companyia, i ‘ximateix no et descuits, mentre és prompte, abrevia, que es temps es²⁰ va tornant curt, no fos que llavò es desdiga. Algun adelanto curt llavò tu me’l trobaries. Ara pots dir que he²¹ tengut amb so meu cap tonteria. Jo em conform i no em trasmud encara que tu m’oblidis. Jo encara anit he tornat a alabar qui em desprecia. Tot sol aquí he vengut, tant si és de nits com de dia. Jo he portat per companyó tot aquell temps s’alegria. No som pregat de ningú: jo mateix m’hi oferia. Ara m’ha deixat a jo i a tu et farà companyia. No te la planc²² per això, perquè ja et perteneixia. Molt bo de creure ho trob, si em dius que la requeries. Es temps que has parlat amb jo per mi no la coneixies. Ho fas bastant conegut amb jo lo que et diverties²³, que a sa primer ocasió que has tengut, ja te n’oblides. Es tambor anit m’has portat... III Jo et vui demanar perdó si al cas mon cor t’agravia. Anit tenc sa ocasió, demà no sé si et veuria. Jo no ho puc dir per segur si tornaré altre dia. Això ho tens de dir-ho tu, si m’admets altra vesita, que jo venga a conversar i algú altre²⁴ no s’hi agravíiga. Jo pens que és lo més segur que siguen ses darrers vistes. Si tu em supliques de cor, jo també suplic que siga. Un favor et vui demanar-ne, que jo per tu obeiria: si et preguntassen de jo, que bastant fàcil seria, i et diuen com és que jo ja no venc, sent que venia, tu els has de tornar raó que t’és una politiga: digue’ls que no m’has volgut ni es tu²⁵ enc que ni mai siga. Primer de dir mal de jo ni jo de tu, així siga²⁶, que no em pareix lo millor ni per mi gust [sic] politiga. Ara acaba sa cançó, perquè ja passa de mida. Demana tu an el senyor per tots una bona vida per passar pels teus i tu, llavò la glori en morir-te. Es tambor anit m’has portat…