Som jove i amb alegria i em dona gust navegar,
i ara cantarem ses cobles si no us hem de molestar.
I vaja, fadrins i al·lotes, si ens hi voleu ajudar,
perquè sa nostra província n’és digna d’apreciar,
que Eivissa té molt de mèrit i si li vuiguessem dar,
perquè té bones murades, bon castell i es campanar,
i també molt bones vistes per tot qui es vol alegrar,
perquè es veu per ses Salines, Sant Rafel i per la mar,
i també per s’Alamera i es senyors a passejar.
Hi ‘via moltes banderes per tot places i carrers
i tiraven canonades Dalt Vila es artillers.
El rei quan va veure Eivissa quina vista tan gallarda
hi anava acompanyat amb barcos de confiança.
Hi havia el Nueva España, el Cisneros i el Giralda.
També hi ‘via el Miramar i es vapor correu de Palma.
També el vaporet Salinas i amb ell vint-i-una llanxa.
Daven voltes an el rei i aixines el saludaven.
I el rei quan va saltar a Eivissa, davall de s’arc triomfal,
allí l’esperava el bisbe, tocaven marxa reial
i es soldats formats anaren finsus a la catredal,
tots amb s’arma presentada, fent s’assaludo reial.
Anaven vestits de gala, germans, com és natural.
I s’ajuntament de Vila l’anaren a visitar
ses autoridats de fora amb sa bandera en sa mà.
Amb bona honra i cortesia el rei los va saludar
i abaixant a la Marina tots daven vives a ell,
i anaren a inaugurar s’estàtua d’en Vara de Rey.
I persones reunides ja n’hi havia més de mil,
i que dava gust de veure es batalló infantil.
I el rei se’n va anar d’Eivissa, s’acabà sa funció,
i es va tirar dins sa llanxa i tot d’una agafà es timó.
Hi ‘via grans personatges i molts anaven amb ell.
Déu li do un bon viatge i diguem tots “Viva el rei!”.
(dita per Francisca Torres Marí 18 anys)
Cecília Mayans
