Cançoner de les Pitiüses

Per arribar allí on som he partit d’allà on era I i aquí hem vengut jo i tothom, sa gent que tenc per ca meua. Va atribolat el meu cor de veure tanta filera. No tenc ningú, em visc tot sol, pensau de quina manera. He caminat tot el món, no he encontrat companyera: igual vaig, igual me’n torn, ninguna no vol ser meua. D’hastes hi ha aucusions que es meu pensar no sossega. Tenc es coneixements bons, però sa sort falaguera, i us diré, diguent cançons, tota sa meua carrera d’encians que duc calçons, des que deixí sa gonella. Vaig començar de menut a treballar i viure en pena. M’ha passat sa jovintut i cau¹ s’edat mitjancera. Coranta anys són es que duc damunt ses meues costelles. Vaig començar de divuit a conversar amb ses donzelles, d’hasta treta he corregut darrere flors i banderes. Ses ganancis que he tengut les puc portar davall xella. Pensant-me gonyar he perdut tot es temps i sa quimera, i ara es meu viure és confús, mon cor en res no s’alegra, com un arbre que ha caigut i viu amb mitja ramera. Jo vos puc dir que he viscut just amb sa mateixa estrella. En el món em trob perdut, suplic a Déu que em defensi. Cada dia pasc desgust, pasc una vida dolenta. Per festejar he tornat mut i no sé dir cap bon terme, i per casar-me no puc: no n’enquantr cap sobrancera. Em faç vell i em torn poruc, sempre em trob a sa vorera, i no tenc ningú que em cuid, que em faça tornar endarrere, i per millor es llit és curt, li falta un poc de madera, i es cap casi sempre em surt, perquè no té capçalera. Quan me despert trob que he fuit i que sa flassada queda, i enmig des llit me n’entorn, que es fred me despacienta. L’any qui ve, si Déu ho vol, si hi ‘riba a haver palla a s’era, vull fer dos marefegons, que un és fort com una pedra. Per arribar allí on som... II S’any que vaig bolletejar vaig treure es darrer numero. Per casar-me i per quintar, som es de més endarrere, i el rei em va franquejar, que em va deixar estar a ca meua, i ara també hi puc estar, que tenc llecenci i reserva. Cap servici he de prestar, d’armes ni de fer baldenga². Jo estic franc, puc passejar per allí on me convenga. Revistes no he de passar de roba ni de ses prendes. ningú no em pot castigar si no les vull dur lluentes. Tenc un fusil per cuidar, cap morral ni cartutxera. En es temps que vaig quintar, sí que hi tenia quimera, i ses que em vaig avesar eren ses de foguer i pedra, i ara no en sé manejar de carregar per darrere. Jo havia anat a caçar, però amb altre sistema, i hi ‘via molt de què agafar, conills i alguna llebre, moltes perdius a volar, que allò és caça de primera, i perdigots a cantar, en venir sa primavera. Xeberlins n’hi havia molts, i es trobava alguna cega, sempre es sentien mussols a cantar per s’olivera, es peput dalt es pujol i pardals petits per s’era. Per arribar allí on som... III Totes ses coses del món diuen que s’han d’acabar. N’hi ha alguna que ho ignor, tenc ansi que seguirà. Som fadrí i em visc tot sol, no sé si em podré casar. Sa que m’agrada no ho vol, ho tenc molt mal d’arreglar, i ses que no, em fan por i corr: no em són bones a agafar: faç més camí que un vapor per valent siga a la mar. No m’atura es vent migjorn, que és es que més sol bufar. De vegades sa vela es romp, que es fia³ no es pot gordar. Jo de pensar-hi tremol, tenc por abantes d’envelar, i just som mariner per nom, poc és lo que sé vogar, i nedador, com es plom: si caic ja no em puc salvar. En ‘ver d’anar a lloc de tou, tenc por i no em vull embarcar, i em salvaré si Déu vol, però jo m’he d’ajudar. Si compr un barco i no és nou, fer-lo ben calafatar. No ho plany es temps ni es sous, molta estopa i alquitrà. Llavò cuidado, que es sol no me’l faça clivellar: allò és lo més mal del món, perquè no li sé defensa. Per arribar allí on som... IV De sa terra tothom paga i es casament per estar. Sa riquesa està posada damunt de tot lo que hi ha. Cada tres mesos feim pagos: s’ajuntament vol cobrar, i en passar es temps hi ha gastos, un tant per cent per pujar, i alguns esperen embargo perquè no poden pagar, i en parlar d’anar as teatro, es que no té sous, ne fa. Tot són butaques i palcos, llavò no es pensa en demà, sentint es son des piano i aquella tiple a cantar. Fan cabussons i rodades, allí es veuen a ballar, i ensenyen que porten calces, per si algú en vol comprar. Convenen, perquè són llargues, un tros se pot endoblar, i de color són poc blanques, allí no hi ha què triar. Totes són fetes amb gaies, sent que no solen durar, estan ben assegurades, són molt males d’esquinxar. No és que siguen endrapades, no sé això què ho deu causar. Tenen unes clarianes que hi passaria sa mà. No sé si ho causa sa llana o deu venir des filar. Déu mos doni bona sort i ens guardi d’entrepussar. Bona vida i bona mort desitj per tot crestià, que en el món és un temps poc es que ems hi deixen estar, molt prompte queim dins es clot, no mos tornam a aixecar, i així, siguem bons al·lots, pensem que ems han de jutjar. No un ni dos, serem tots, ningú no n’escaparà. Quin dia tan espantós que tots tenim que passar! Si no hem portat dret el cos, l’ànima és qui ho patirà. Déu del cel mos do repòs, la graci per descansar, que ja serà si en el món tenim sa fe vertadera. Per arribar allí on som... V Vivim a una illa pobra, som molt més gent que no blat, mos hem d’ajudar de s’ordi i menjar pa mestallat. Es terreno poc mos dona, que està molt mal cultivat, i per ajudar a la costa casi tots tenim mal cap. Molt de lujo i poca roba, desgraci i un desbarat. Pocs tenen ses mans estretes en ser per anar mudat, es fan sous de figues seques, en ‘ribar a haver-se escaldat, i des ous moltes pessetes, que enguany no s’han abaixat. S’han fet duros i dobletes, molts de diners s’han cobrat. S’han gastat en flocs i vetes, no és per cap necessidat, i amb aigordent i crostetes per donar a s’enamorat, i amb flasquets d’aigo florida, que van més cars que es tabac. Es hòmens tenim mals vicis, però en sortim de barat: compram una caquetilla i amb pocs sous fumam mesclat, i ses dones en ‘nar a Vila diners ne gasten un sac. Se’n van per dins Can Medina, per Can Xinxó i per Can Prats, van de botiga en botiga fins que es sous s’han acabat, i a xangar⁴ quenquilleria que està davall es mercat. Van a sa pescateria, menos mal, jo també hi vaig, i estic en s’economia, menj poc i estalvii calçat. Per fer broma i devertir-se no hi ha com sa jovintut, i per sospirar i avorrir-se, un com jo que l’ha perdut.