I
Jove.- Déu mos do salut i vida sense faltar s’alegria.
Majora, si m’escoltau, vos diré per què venia:
per ser un home feliç necessit sa vostra filla.
Mare.- Ans m’hi hauré de pensar. M’has agafat de sorpresa.
Primerament te diré que és ella que ho ha de sebre.
Si pes dos té de ser dolç, jo no us hi posaré pebre.
Filla.- A jo no em ‘via dit res. No hi ‘via pogut pensar.
I n’hi ha set o vuit més que tots en volen menjar.
No és fàcil conèixer es bo. Crec que hauré de sortejar.
J.- Això d’anar per sa sort, no t’ho ‘cab d’apreciar.
Et daria bon consell si m’havesses d’escoltar:
pigant un mos a cada un no et podries equivocar.
M.- Jo tenc més experiència, també et puc aconsellar
donar-l(o)s-hi una escarada, que s’ho haiguen de guanyar,
i después agafar aquell que tardi més a suar.
F.- Ma mare, no us donc raó: no és tot déu que vol fer es trago
i és segur que em tocaria aquell que fos es més vago.
Prefereix posar-me lluny i fer-l(o)s-hi fer gran carrera,
i dar es gall an es primer que col·loqui sa bandera.
J.- Com per fer-te valer tant no et veig a prou verdadera.
Quan tu digues “endavant” pot ser facem endarrere.
Llavò sabries si és ver que tots te vaiguen darrere.
M.- Marieta, deixa’l anar. No li posis emperòs.
Ell enlloc triomfarà. Tu... te’n sobren de millors.
Es creu que té de manar, i per a això ja som dos.
F.- Ja sents lo que diu ma mare i em sembla que parla clar:
pots anar de vacacions que mos hi volem pensar,
i en cas que mos fesses falta ja et vendríem a buscar.
J.- Moltes gràcies, Marieta, no em deixau mica dudós.
De sa presència que fas, dubt si en portes un o dos.
Déu faça pogueu ‘gafar es que ha sét es perillós
i que pogueu disfrutar, tant sa mare com sa filla.
Déu mos do salut i vida...
II
J.- Molt bona nit, Marieta, ja hei anat de vacacions,
ja torn a ser per aquí. Digue’m ses teues raons.
F.- T’h(e)i de dir què m’han contat. Es grossa sa fatxeria:
es diu que estàs empeltat d’albocor i de julia,
que si tots fossen com tu, diu que el món acabaria.
M.- Mira que jo també hi som, ‘veres pogut saludar.
Na Marieta... n’hi sobren i, amb tu, no s’ehi avendrà.
Mirau! Tan bé com estàvem i tu h ‘ver hagut de tornar.
J.- Vós pareixeu Blancacol, com sa que hi ha baix de s’hort.
Les té agres i obertes, que no les vol ni es porc.
F.- Em varen dir s’altre dia —això ja cuida ser gros—
que tires s’aigua en es vàter abantes d’anar del cos.
M.- En ‘ribar a sa meua edat, si ans no has mort d’accident,
sa que estiga vora tu no eho passarà malament.
Segur que faràs s’olor d’un xebel·lí pudent.
J.- No sé, sa vostra família, de on pugui derivar.
Vos diré, sempre que us sent, amb e qui me feis pensar:
vós i sa vostra somera eus semblau en so bramar.
F.- Dius que has fet vacacions. No’ls hauràs pogut ‘cabar.
Encara no feies falta. Te n’hi podries tornar,
que ja et vaig dir que esperasses que et venguéssem a buscar.
M.- De seguida que véns tu, vaja quina mala sanya,
et sembles a un boc vell, mal criat dins sa migranya.
Tots ja sabeu com costar per ferir de cap de banya.
J.- Quina jaia tan pesada! Valga’m Déu nostro Senyor!
Vos semblau a una radio que no té interruptor.
Curta farà sa dormida es vostro pobre major.
F.- Es dia que tu no hi ets amb sos altres sap lligar.
Tu li piques es pitó i ella té de rebentar.
Si allisasses sa panxa la veuries a callar.
M.- Deixa’t de complimentar-lo. Ja vets que així no ‘nam.
Si et ‘ribes a casar amb ell ja et voràs a passar fam.
Només serveix per tirar pilotes fora des camp.
J.- Amb vós, no s’hi pot parlar. Vaja poca cortesia!
‘ribareu a canviar si no es casa na Maria.
Tots se la volen menjar. Això de voltes canvia.
M.- Si na Maria no es casa, ets tu, que ho lamentaràs.
Pot ser que quedi fadrina però no la tastaràs.
J.- Deixem ja es debatejar, ans que no es faci de dia.
Déu mos do salut i vida...
III
J.- Si ‘lcàs no mos arreglam sa culpa la teniu vós.
Sa vostra filla és correcta, i es caràcter, bondadós.
M.- Tu la voldries a ella i manar en totes dos.
T’h(e)i filat molt aviat, no vuigues ser tan xambós.
F.- Encara no mos has dit sa teua professió.
Vejam si no voldràs feina i no tens per fer es senyor.
J.- Tenc bona professió i pens fer llarga carrera:
treballar es teu feixetó, que tens as costat de s’era.
I si ta mare em fa ràbia l’encalçaré amb sa granera.
M.- Tu creu-t’eho, que fugiré. Sembla que et vas alabant.
Podria ser tu i granera correguésseu endavant!
F.- Seràs sa nostra vergonya. No sé com m’h(e)i d’arreglar.
Si, per favor, me vols creure te’n pots anar i no tornar.
J.- Jo, no m’interessa creure quan no hi tenc res a guanyar.
Preferiria sa sort quan tu vols debatejar.
M.- Això no es ‘via vist mai! Vaja cosa, comparada
an es cans de cas vesí quan sa cussa va trempada.
F.- És per de més discutir. Vaig a buscar sa salmorra.
Des que tu ets per aquí sent moltes puces a córrer.
J.- Com jo no en trobareu altre, eus ho puc assegurar.
Pensau que perdem es temps i em tornareu a buscar.
M.- No saps fer ni de pagès, que és s’ofici més roí.
No saps fer marxar es tractor si és ver lo que em varen dir:
per en ves de combustible li saps dir “ac” i “arri”.
F.- Ans de venir-te a buscar prefereixc quedar fadrina.
No t’acansis d’esperar a Dalt Vila i a sa Marina.
Sa que amb tu es vuiga crusar coneixerà gran ruïna.
J.- Vaja poc coneixement, tant sa jaia com sa filla.
Déu mos do salut i vida...
