HOME.- Per dir-te es meu pensament jo he vengut anit de casa,
i per donar-te entenent que has de ser s’enamorada.
DONA.- Desdeclarant un intent, si ma partida t’agrada,
el cor meu n’està content, que temps ha que ho desitjava.
H.- Si es nostro gènit s’avé farem una vida honrada
i en viurem tranquil·lament, en companyia un de s’altre.
D.- Si tens bons comportaments ja em veuràs anar xalada
i fer-te fer es compliments en tot lo que puga ser.
H.- Si et vols anar encertiguent pots venir una setmana
per 'judar-me a fer es calent i emblanquinar-me sa casa.
D.- No hi tenc inconvenient si em pagues bona tongada;
no sé si es diners que tens, si et daran per sa criada.
H.- Mentre que et pagui corrent d’això no t’has d’ansiar,
que no em vaig comprometent i retraguent, me pareix.
D.- Jesús!, quin gènit que tens, que amb poca cosa t’enfades;
m’hauré de llevar es capell en ser que vendràs a casa,
a donar-te un tractament just com si ho fosses, alcalde.
H.- Més val que, quan tengues temps, que t’empolvis bé sa cara,
que semblaràs un ramell d’aqueixos de pebre d’ara.
D.- Ves escopint es moquer per acabar sa cantada
i així et tombaran es fems que dus per vora sa barba.
H.- Parla clar, que no t’entenc. Tens sa veu embolicada.
Just pareix que fas s’anyell en sortir sa redoblada.
D.- No em gastis tants compliments que ja m’hi tens aginyada,
a dar-te un toc pes clotell o bé alguna espardenyada.
H.- Jo, mica de por, no en tenc. Ja pots aixecar sa cama.
Que si al cas no ho endevens quissà et trobaràs volada.
D.- Ja m’han dit que eres valent o si més no en fas sa cara,
i el Bon Jesús mo’n defens, si al cas rompesses sa cara.
H.- Ja m’has deixat que no tenc paraules per contestar-te,
que de parlar malament, sé que no et puc aguanyar-te.
Per dir es meu pensament…
