HOME.- Temps ha que anam de rempuda sempre grunyint i roncant,
i en sortir-ne mes de lluna pareix que vas cloquejant.
DONA.- Tu ets es que en tens sa culpa. Molt prompte aniràs content,
que en daràs part an es jutge si amb so meu desig no hi vens.
H.- No sigues tan caparruda, pensa que tots som germans
i anant a parts avengudes podríem viure xavats.
D.- No et puc estimar enc que vuiga, ni m’agrada es teu dictam,
que just sembles una eruga feta a la moda d’un cranc.
H.- Casa’t tan prompte com pugues, que es bon temps te va passant,
que ets més ruada i garruda que una jaia de cent anys.
D.- No sé per què em vens a veure sent que em desprecies tant.
Ja et valdria molt més jeure que anar pel món mermolant.
H.- Es que no tenc altra feina i aixina em vaig recreiant,
però en trobar-te contenta no m’escarruixeixes tant.
D.- Ja em pareix que estiràs rato enc que em vaigues allisant;
de casa en trauràs es tractos1 abantes de Sant Joan.
H.- Jo no els he portat encara ni he fet idea semblant.
Ja estirem tots amb un catre si alguna nit vaig quedant.
D.- No et faltarà llit per jeure ni menjar de més avant;
sense treballar pots viure si em cuides des aferams.
H.- Ja et tornaré sa resposta, que anit tractats no quedam;
si al cas pots xavar sa lloca, que no em pugi en es parral.
D.- No en tenim cap que covi, ni menos van cloquejant,
que tot són polletes joves de quinze hasta divuit anys.
H.- Si me’n volguesses dar una per ajuntar amb so meu gall,
ja en tendria, de ventura, que no s’ha barallat mai.
D.- I els hem d’ajuntar un dia per veure lo que faran:
tal volta s’assustarien i fugirien piulant.
H.- Quan tu vulguis, enseguida, veuràs quant amics que es fan;
si s’avenen i s’estimen només es bequejaran.
D.- Li hauràs d’espolsar sa tinya, que encara en porta es cap blanc,
o fer-lo menjar copines per veure si es va animant.
H.- Jo pens que no en necessita, que hi sol anar lo bastant,
que en venir sa matinada casi sempre va cantant.
D.- L’hauràs de gordar per casta, ja que l’aprecies tant,
que es veu que és de bona raça i molt prompte te’l compraran.
H.- Sa seua proua m’agrada, que s’estira lo bastant,
que és amb sa ploma molt llarga just sembla un capsigarany.
D.- I alça!, idò, si tu li sembles, quin parell tan elegant!,
que farem d’un poble a s’altre farem com es comediants.
H.- I tu, si m’acompanyasses, ja me’n ‘niria folgat,
que t’ompliràs ses butxaques des prèmits que et donaran.
D.- Jo amb altre em puc fer la vida i això no m’és important.
Busca’n una de per Vila, que elles t’hi acompanyaran.
H.- Com diuen es mallorquins, ja no estàs per fer barrina;
ja és hora de que t’anims, si no et quedaràs fadrina.
D.- Primer que casar-me amb tu tenc segur que hi quedaré,
que m’has donat s’aucosió i encara em mantenc molt bé.
H.- Però t’ho deia riguent i per poder-te enganyar,
que no hauria estat malament que et fos pogut aginyar-te.
