I
Jove.- Bona nit tenguem, Lletrudis, hereva de sa raval.
Des que no havia vengut, digue’m si tot va igual.
Al·lota.- Jo sempre veig lo mateix, per desgràcia no canvia.
Et vaig dir “no tornis més, que no em dones alegria.
No puc fer vacacions i cregue’t que m’agradaria”.
J.- Ja saps que som caparrut i es creure no m’agrada.
I si ho trobes malament, tu per què no creus ta mare?
Només saps dar-li mal temps. Li has sortit malcriada.
A.- Saps que ella et defén i la dus molt conjurada.
Jo tengués es gust dolent seria més assortada,
després de ser bastant vell, petit i cara arrufada.
J.- Estàs molt bé de jovent i massa ben presentada.
Si et pogués fer tornar, com per jo, adequada,
i no passes mal temps per no estar enamorada.
A.- Parlant així no t’entenc. Declara’t d’una vegada.
Si fos tan lletja com tu no crec que fos molestada.
O t’ha agradat es meu nom o es ser filla de ma mare.
J.- Jo no em ‘via declarat però t’ho vaig a dir ara:
lo bo no és lo que tens, ni pes tipu ni sa cara;
és per sa finca que tens, amb vinya i gran hortada.
A.- Gràcies que t’has declarat i m’has dit lo que t’agrada;
un bon col·laborador també ho és lo que buscava.
Per feina no hi estaràs, és lo que més e-hi ha a casa.
J.- Per fin mos haurem entès. Jo per això preguntava.
Si creus sa feina urgent, jo puc deixar sa de casa,
i farem es casament en sa lluna que estam ara.
no es tracta de perdre es temps, ja n’hem parlat jo i ta mare.
A.- M’hauràs entès malament. Crec que no m’explicava.
Feina per (a) tu sí que en tenc, de casar no te’n parlava.
Prefereixc pagar en diners i viure-hi descansada.
‘Cabaries per voler sa finca i sa criada.
J.- Déu mos do barat i bo. Em tens per massa fatal.
No saps lo que em fas sofrir, si ho puc cantar menos mal.
Bon vespre tengues, Lletrudis, hereva de sa raval
II
J.- Si es que no es cansa alcança, pot ser que em ‘ribi a salvar.
Si acabàs sa paciència crec que Déu me’n donarà.
E-ho és, un bon combustible, i que se’n té de gastar.
Es gran amor té problemes mals de solucionar.
A.- Tu també t’ho has ‘gafat molt incondicional.
Si és sa finca lo que et ‘grada ja t’he oferit un jornal.
Quan jo estic enamorada no he pensat mai fer igual.
J.- Saps e-què he pensat, Lletrudis, si a tu no et sabés mal?
Que podríem ajuntar-mos i seguir fadrins igual.
Per jo no s’ha de sebre. Et promet ser-ho formal.
A.- Et veig molt estorinat i de presència fatal.
Encara m’aginyaràs, pareix que tot me sap mal.
Em tens de collir ses figues i ‘bastar es reim des parral.
Ja em diràs què penses fer per aprofitar ses de dalt.
A veure si per cada una hauries de fer un salt.
J.- Es trobar-me tan petit, siguent valent i folgós,
no serà que vuigues dir que tu en necessites dos,
i per ‘nar dalt sa figuera i recórrer es continent,
un baixàs, s’altre pujàs, en servici permanent.
A.- Sa finca e-ho és molt grossa, i es terreny abundós,
i de metrecos com tu, n’almetria més de dos,
i no vull perdre collida perquè tu sigues celós.
J.- Ja em descobert un tesoro de comerç industrial.
Si vuiguesses declarar-lo an es govern general,
en Felipe ja trauria es paro nacional.
Bona nit tenguem, Lletrudis...
