Home.- Mos haureu de perdonar si hem ‘ribat tard a sa festa;
I
un poc abans d’arribar he ‘gut de tornar endarrere,
perquè se’m ‘via oblidat ‘nar a buscar sa companyera.
Dona.- Sempre has set un despistat i es cap ple de caderneres.
Tantes voltes hei pensat que no saps tornar a ca teua,
i si et proven de tancar surts per davall sa barrera.
H.- Crec que m’hauré d’amagar, veig que vas molt favotera(?)
i t’hauràs d’espavilar si no vols quedar soltera.
Que al·lota com tu n’hi ha a set canets sa dotzena.
Jo no sé on Déu vols anar, que ja has perdut sa xaveta.
D.- Més valdria t’empatxasses des botons de sa bragueta,
que just pareixes un ca, ‘nar aixecant sa cameta.
H.- Quan t’hi vist a passar d’abric i falda vermeia,
m’hi cuidat arregirar no sabent allò què era,
que tot d’una m’hi pensat: ve el dimoni en visicleta.
D.- Tu et ‘grada molt baraiar, sempre em vas insultant.
Si hem d’acabar a bufetades, ja et pots anar preparant,
que m’estim més ‘nar la carcel que no dormir (a) l’hospital.
H.- Ja et comptes molt arriscada, no em pensava ho fosses tant;
ja et pots estacar sa gorra i apuntalar peu a banc,
que si tens d’arrancar a córrer així no et faltarà tant.
D.- No et formis idees rares, ni siguis tan ignorant;
mira que si es dona es cas no siguís es de davant.
Que sempre has set un covard que no ha servit per res mai.
Pes comptes de calçons llargs et feren un davantal.
H.- Aquí t’has etivocat, jo de tu me’n rent ses mans,
lo que és per sa meua part t’en podries ‘nar al carai,
que per sa falta que em fas no importa tornis enguany.
Si dus s’abric foradat, jo et puc deixar es davantal.
D.- Moltes gracis, Déu t’ho pac, no sabem lo que puc veure,
que estàs molt enveietat o has fet alguna promesa.
Que et ‘nares a confessar d’espardenyes de xancleta.
H.- T’has oblidat des futbol, sempre has set un cul remena.
Tu ‘vies d’haver fitxat amb so club de Formentera,
que si tens mala defensa, tens molt bona davantera.
Mos haureu de perdonar...
II
Jo i s’al·lota de la casa, crec que tendrem qüestions,
que no mos ‘cabam d’entendre es dos amb ses partions
i sempre hem . . . . .
D.- . . . . . dos pistons
i vens a canviar de marxa en certes condicions,
i si el cas poses sa llarga sembles un carro de bous.
H.- Tu estàs molt escalivada, que sempre et falten cançons,
i per anar de cantades portes uns escorretjons.
Si pensaves fer-me córrer, correrem a messions.
D.- Tu no has fet gaires miracles, no sé perquè dus calçons.
Només et soies sa trava allí per dins es rostois.
Llavonses des camp a l’aire i nenguna et treu bessons.
H.- Si has de pujar dalt ses cases per emblanquinar es redons,
dius que et fas mal a sa panxa i t’espelles es jonois.
Per baixar ho tens més fàcil, t’amolles de redolons.
D.- Jo no puc fer passetjades, que no tenc vacacions,
que va sa feina atrassada d’escoltar es teus sermons.
En passar per davant casa, tenc d’anar as cagaions.
H.- En ser que vols ‘nar mudada no tens res per dur pes coll.
Sa meitat de ses vegades et penges un picarol.
Pareixes na Reialada dins es tancó de ses cols.
D.- Gonyares una medalla per ser-ho es més brut del món.
En comptes d’anar an es wàter, vas per darrera es forn,
per fer es teus menesters ja ni et lleves es calçons.
H.- De tot això tu me guanyes, que portes de tot i molt,
que ja t’has omplit de paparres que són com ous de colom,
i aquí, per baix ses barres, ja t’han cuidat tallar es coll.
D.- Ja et dic que ets un aparato, que ni sé com vas pel món.
Llavonses vui acabar en ser que [...] de dones
i els hi ensenyes es retrato i així voreu jo qui som.
H.- Tu no tens res que m’agradi, sempre seràs sa mateixa.
Es nom t’has fet canviar i no tens ses mateixes lletres,
i de llavonses ençà et diuen sa peixatera.
H. i D.- Mos hareu de perdonar...
