Home.- Avui venc per discutir, ja et pots anar preparant
I
I ho serà mal de sofrir, val més no et posis davant.
No vegis [...] de camí, mira que avui port es rall.
Dona.- Ja ‘gueres pogut dormir, que ‘guerem passat igual,
que no sentir-te grunyir, sempre vas remugetjant.
Si penses fer-me fugir, no faràs es bot molt alt.
H.- I jo també et vui dir que no crec que et sapi mal.
Ja m’hi cansat de venir, perquè no es paga es trebai.
Pots seguir amb so teu camí, jo de tu me’n rent ses mans.
D.- Per quan te despediràs, que jo pens si serà enguany.
Que jo tendré s’alegria més grossa que hei tengut mai.
Vui matar una cabrida pes dimarts de carnaval.
H.- Jo et vui fer-te un regalo pes dia des teu cumpleanys.
No sé si dar-te una faixa o comprar-te un morral
i donar-te una esquilada, que no crec que et venga mal.
D.- Diu que tu vares sortir molt revengut de davant,
que per es ‘nar fer pipí ja et dona molt de trebai.
Per treure’t es pirulí, ja hi tens d’anar amb ses dos mans.
H.- Jo et podria fer desdir o dar-te algun desengany.
No t’has pogut encertir, que això és lo que et sap es mal.
No em faràs envergonyir, jo puc ‘nar amb so cap ben alt.
D.- Jo et convit, si vols venir. Tampoc no em vendries mal.
M’ajudaràs per allí a cuidar des animals.
Tenc peresa de munyir. Ja no formatj quasi mai.
H.- Jo amb això no et puc servir, que ja m’hi tornat un iai.
Busca’t un gall estorí, d’aquells collerats de blanc,
així podràs presumir que tens un bon aferam.
H. i D.- Jo avui venc per discutir...
II
H.- Sempre estam porfediant i no mos ‘cabam d’entendre.
Si jo vui ‘nar endavant, tu vols atesar endarrere,
i si jo vui ‘nar as Vedrà, tu vols ‘nar a sa Conillera.
D.- No sé com acabarà, tota sa culpa ha set teua,
que ets molt mal de doblegar, sempre vols sortir amb la teua;
en posar es dit as forat, ni el diable te’l fa treure.
H.- Si et penses fer-me enfadar ni mancos paga la pena,
que ets un bitxo mal forjat, que si et vesses de darrera...
Tens sa popa a un costat, crec que hi dus una cistella.
D.- No et facis es estofat, que si et vesis sa teua
estaries amagat sense sortir de ca teua.
Igual que un gat escaldat, que s’aigo freda ja el pela.
H.- Tens un caminar pesat, pareixes sa ruca veia.
Quan sent olor de tabac treu es cap dalt sa barrera.
I amolles cada bram que es sent de tot Formentera.
D.- Tu pareixes es ruc blanc que hi ‘via anys endarrere,
dus es coll esmalucat, que deu ‘ver set sa collera.
En ves de dur mosques d’ase, vas carregat de paneres.
H.- crec que t’has emborratxat i t’ha pigat amb parlera
o quissà t’has destravat i portar sortir amb la teua,
que t’has fet un pentinat . . . . . 1
D.- . . . . . amb sa bragueta darrera.
No es coneix que dugues res mirant d’un trosset enrere.
H.- Ja t’has pogut encertir, devies estar en trebai.
Lo que hauràs ‘gut de sofrir per sebre què duc davall.
H. i D.- Avui venc per discutir...
