Cançoner de les Pitiüses

Ja sé que dius de vegades que amb jo no hi vols festetjar. Estirem bons d’arreglar-nos si és que no vuigues tornar. Jo no t’anyoraré gaire, sense tu em puc alegrar; que em qued tota borronada en ser que et sent a siular. M’estim més passar el rosari, que per tu ‘nar-me a mudar, que ets millor per dar-me enfado, que no per fer-me alegrar. T’ho dic perquè no m’agrada voler-t’ho dissimular, i en voler venir per casa, no has de doctoretjar. Ni ‘nar contant-te alabances, que et conec ja fa temps ha. A tu et ‘vien de fer alcalde, que ho ets molt bo per manar. Si no que si ems encontràvem t’hauria de saludar, si duies s’americana que et vares encomanar, i sa camia planxada que et varen emmidonar, coll engomat i sabates, quin senyoràs que hi haurà. També bon color en sa cara i es sebre de conversar, però et falta una ruixada per ‘ver ‘cabat de granar. Ja ho entendràs si et repares, enc que no ho diga més clar; que a jo així mateix m’agrades, que no ho puc dissimular. Ara t’ho declararé en s’altre cobla que em falta, ja hi ‘ribat a conquistar alegria amor amada.