Basta que tant m’heu pregat, us diré una cançó
Ja l’havia estudiat per si em dúieu es tambor.
No sé com m’haurà quedat, pot ser falta algun regló.
Que ha sét molt apressurat per fer sa provisió.
Ja era, quan l’he ‘cabat, allí per baix des tancó,
i encara m’he returat en es cap des carreró.
Ja haure vist, si heu reparat, quan hi feia s’espigó
i encara no l’he espurgat, pot tenir algun borró.
Ses al·lotes, ja se sap, sa seu pretensió,
que ho volen ben allisat i això ja no és per jo.
Que ja no som de s’edat de ‘nar molt esbrunyidor,
que es cabeis de dalt es cap ja em fan bastanta blancor,
i em trob amb el cos pesat, que hei de buscar es pujador.
Ja començ a estar ruat, que sa galta em fa cocó;
queixals no en tenc casi cap, me’ls ha menjat es corcó,
i un clau que em ‘via quedat, que el guardava per llavor,
encara està foradat, remena i fa menció,
i es turment que m’ha donat amb alguna ucusió,
que ha ‘ribat a esta enflamat i em feia molt de dolor.
Moltes voltes s’ha allargat dos dits o propet d’això,
però em ‘vien receptat un remei que era molt bo.
Que una de propiedat em va dir s’oració,
dant-me fregues aviat, aquí per tot la redó
embeureu alcanforat posat amb un borraió.
i si em trobava apurat, que li fes sortir es cotó.
I ha dat molt bon resultat, posau-hi atenció,
si algú a voltes s’ha trobat amb igual condició,
faceu sa prova aviat i us trobareu molt mellor.
Quedareu aliviats i us fareu reflexions
des mals ratos que heu passat per ignorar tot això.
Basta que tant m’heu pregat...
