Cançoner de les Pitiüses

Jo estic pensant, aleshores, que m’hauria valgut més Veure’s (que?) de ningun modo pogués fer que em distragués, però hi pens quan ja no és hora, quant el cor meu se reconeix. Quan es de volentat forta de modo que em duu través. jo sembla que perd el nord. Jo ho dic i no em fa lleig(?) El cor meu amb tu es demostra, i no ho és anit només. Si és volentat per iguala que regna des que et conec. Jo pensaré que és sort bona o mala que em persegueix. Jo em visc alegre i conforme i molt contenta sofreix, i cosa que Déu me donga, de bon gust la recebeix. Jo per tu(?) som una pobra, no et puc dar gust, me pareix. Ja et deverteixes tal volta, però no et van sebre res. Mirau que és una baixesa pes que no té interès. Mentre te guardin respecte, jo per ningú no ho trob lleig. Anem amb seny i alerta es pobres i es cavallers. I dat(?) ser que no et lliguin alguna coseta més perquè de jo te n’oblidgues antes de passar un mes. Ara és ton cap cavil·la valguent-te de tu mateix. Jo est pensant, aleshores,...