Cançoner de les Pitiüses

Basta perquè m’heu manat obeiré si som bona. Amb molta de lleialtat, perquè ja veig que en som cosa(?). N’Antònia ja s’ha casat i estam tots d’enhorabona. D’altra banda disgustats pensant-hi en tu cada hora, perquè ara ja se n’ha anat perquè no vol ser més nostra. Que és sa seua volentat, ningú li ha manat contra(?). Que tots mos hem conformat, que és estil de ses al·lotes, que ho és un grau goletjat, no hi arriben ses que volen. Lo que és an aquest estat desig que hi arribin totes. No vui dir prest ni més tard; en ser que ‘ripi aquesta hora. Mon cor se’n viu confiat, sembla que estic amb so compte, que sa gent s’haurà mudat, que això en portarà bona obra, perquè enguany ja ha començat a consagrar matrimoni. Desig et surti acertat, que ningun mal dia et donga. Confic tenir-ho lograt, perquè tots sireu pressones. Que a ella ja li hem dat una asvertènsia molt bona: que ha d’anar amb humildat, que està recibit pes sogres, ses cunyades i es cunyat, que els tenga bones respostes. Que si els ha agraviat li dispensaran si volen. De Déu seran premiats, i en morir tendran la glòria. De sa famili estimats per sa part que m’hi pertoca. Basta perquè m’heu manat…