INFORMACIÓ
Número de fitxa | 4015

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Estil | Redoblat

Temàtica | Amorosa.

Subtemàtica | Al·lota desnebida, Al·lota declara amor a jove

Col·lecció | Enric Ribes i Marí

Cantador | Catalina, Pujoletina.

Recollit per | Enric Ribes i Marí

Transcrit per | Antoni Manonelles

Data | 1978

Font |
Casset titulat Cançons pageses 1978. Cara B pista 17
Enregistrament realitzat l'any 1978 per Ricard Casals, Josep Crivillé i Toni Parera, per a un projecte discogràfic d'una "Antologia Folklòrica dels Països Catalans", que havia d'editar la desapareguda casa Puput-Zafiro.

Enregistrament sonor | Casset titulat Cançons pageses 1978. Cara B pista 16 Min. 12:45 - 14:35

Íncipit | El cor meu mai se n'acansa 

El cor meu mai se n'acansa... 

El cor meu mai se n'acansa de parlar amb tu en ser que puc, i en no veure’t enyorança [...] Ja casi estava creguda que em ‘vies desconegut, i em causaries tristura pes temps que has set ben vuigut. Si és que de jo defuges poc prendré plaier ni gust. I això té es que s’enamora d’un altre que no se’n folga(?) No ho coneix fins que s’hi troba i es gust se torna tristor, de veure que l’abandona qui s’estimava [...] Un minut pareix una hora des que se’n va fins que torn i l’enteniment carcola no tenguent que l’aconsol. Que enc que us diga que se’n folga sinó en quantre lo que vol. Jo estic tot s’any en recrua que amb tu un punt tendrà millor(?) Que sí és alguna volta i en jo no s’hi ve [...] I si és per quedar bé amb totes, faràs es gust a tothom i així ningú et farà es comptes per qui deus guardar l’amor. No hi set endevinadora, ni sé cap bon aturoi i sa sort Déu mo’ la dona de sa manera que vol. Jo desig que ho siga bona per tu com per mi igualoi Si ho sap sa gent no em sidona s’estimació que et port. De tu estic enamorada, jo hi pens sempre i me’n record. De dia i en sa vetlada, sempre en la memòria et duc. Tu tal volta amb alguna altra vas alegre i seny perdut. I amb lo que sabràs fer traça ja és hora de fer-te es gust. Ja veus que es temps per tots passa, jo no et ‘consei que t’aturs. Que ansiïs que sa teua basa, no has de mester que t’ajut. El cor meu mai se n'acansa...