A les hurtes ems aixecam, ja és hora que em desenganyis
I
Que em diuen, i ho trob istrany que tengues enamorada.
Jo no crec (que) es casis mai, fins a sebre-ho vui dubtar-hi.
Que si fos per molt galan ets part apassionada:
jo em pareix que no ho som tant i et vui dir ses raons que [...].
Que sempre vas insultant, fent-me ofertes i demés(?)
Retira’t o fet avant. Ja veus que no hi d’en sa[...].
Que no m’has agradat mai i no ho dic per alabar-te,
Perquè pareixes un iai, d’aquells amb sa barba blanca.
I que t’ha caigut es barram i estàs de molt mala pata.
Lo que et dic no et sapga mal i a un cas no importa callga,
que abans de molt et daran, si vols, es lloc d’esbravar-te.
Conec que no et sebrà mal si me’n pots gastar una altra.
Vaja idò, ves començant, que estic a lloc d’escoltar-te.
Per dir de tu no m’espant, ni es pot dir que estic per tornar-hi,
que prompte coneixeran el cor teu lo que demana:
salut i menjar abundant i es vent de sa bona banda,
que ara ja voldries pau ‘vent-hi guerra declarada,
i ho sembles un alemany a venir quantra l’Espanya
i et poden dar(?) de contant, pot ser ho ‘ribgués a plànyer.
A les hurtes ems tractam...
II
Anit ja pots demostrar-te en nom del Beneït Senyor.
Temps ha que en tenies ganes, ho ha set coneixedor,
que has vengut moltes vegades per poder festetjar amb jo.
Et daré sa desvisada per agrair-te es favor.
Que si tu em despreciaves, estic a tota raó.
No n’estic interessada, i encara et diré mellor:
si es meu dictam no t’agrada igual ho diré de tu.
Que ni has tengut ensenyança, ni bona educació.
Ets més mal imprès que es altres, que et puc dar bona raó,
i hasta tens bon llinatge (que) és grau de molt de valor.
Jo no puc despreciar-te i et donaré sa raó.
Que encara pot ser casar-te si ets hàbit per això.
I has d’anar a parts istranyes, que per aquí no et va bo.
Diràs que més al davant pot ser que faci mudança.
Que ara es vent treu es mestral i en ser llebeig fa bonança.
Em pareix tan natural com s’aire de tramuntana.
Si us admolest, perdonau tu i l’amo de la casa.
A les hurtes ems tractam...
III
Ja que tu em despreciaves et daré una alabança,
que ho ets un jove elegant, polit i de bona casa.
I algun empleio et daran, que tendràs s’anomenada.
Ja veus que es paga es trebai, no és istrany si mos agrades,
ni menos si t’encalçam, ja que sé que te n’alabes.
Que molt bé vaig empliar cantar-te sa convidada.
No veus que de tu ems burlam, tengues sebre per pensar-hi,
que si en venir et convidam es per seguir-hi amb sos àsens(?).
Pots creure que et parl formal, enc que dius que no ho som gaire.
Jo, per això, no m’espant, ni vui falsar-te sa cara;
si algun dia ems encontram que em diries mal criada.
Que això em pareix baix grau perquè hi estic educada
com es altres crestians per fer una vida honrada.
A les hurtes ems tractam…
