Tenc una cançó arreglada que vo’ la diré, si puc
I
Per l’amor meua estimada que algun temps ‘via tengut.
M’ha obligat sense queixa perquè ha set en es meu gust.
No em sap mal que et deverteixgues, ja que amb jo no has pogut.
Solen dir que el món ensenya a es que és poc discorredor.
Alguns venieu a veure’m que quissà ‘gueren vengut.
Molt prompte varen conèixer quin era es més ben vuigut,
i altres pressones em dèieu tot lo que m’ha contengut.
Que es jove que tu festetges no te’n pots fiar del tot.
Que farà, quan s’ofereixga lo mateix que ha fet per tu.
Jo no sé que res em degues, ni tot lo que m’hagis dit,
que algun rato de conversa es vent ja se l’ha endut.
No et pregaré perquè vengues, ni em sap mal hagis vengut(?)
Tu ja hi saps a ca meua. Jo no m’he mudat de lloc.
No em retir, ni em faç enrere, no m’apressur ni m’atur.
Que ja veig que és sa sort meua enc que vaixga a poc a poc,
i enc que siga dolenta a Déu deman que me’n donga.
Us contaré un exemple, no sé si el comprendreu tots:
que un dia de molta festa vaig veure un senyal molt gros;
que venia sa bandera més endarrere un gran tros.
Canviï de carretera per poder-ho veure tot,
i una companyona meua em va gastar aquest mot:
Ja te’n pots anar a ca teua a encomanar-te a Sant Roc.
Conec en sa cara teua que amb algú les has tengut.
Jo li vaig dir: amiga meua, conserva’t i Déu te guard,
que me’n vaig per sa drecera moltissem a poc a poc,
i no em giraré endarrere perquè pareix que no fos.
I miraràs de ca teua, que anit veuràs es nov[...]
per fer senyes perquè venguen altres tants de vetladors.
Que en ser pocs, si vetlan gaire es meu parlar és enfadós.
Com faç una festetjada amb un que vol ser puntós.
Com som a sa convidada, ja m’alegra i és ben [...]
i es quedaria asustrada qualsevol en es meu lloc.
Que no em dona la gana venir-te a acompanyar enlloc.
Que es caminar no m’agrada i ara és en temps de fredors.
I es sol dir par aginyar-los que ‘nirem a poc a poc.
Mal vinagre es dolent ara, ho vui deixar anar del tot,
però enganyant i fent estafa, cosa és de mals perdedors,
i un que façga aquesta traça ho és ben poc vergonyós.
Pensareu: Déu sap què passa. Us faig es parlar queixós.
I tot és vora què passa i coses de joventut,
i jo ser-ho de sa classe d’una al·lota de mal lloc.
I per canviar de plaça veig un fandango gros.
Que m’he acostat a sa platja una vegada o dos.
Molt prest s’ha mudat s’oratge de banda de fer [...]
per causa que es marinatge vol agafar es peix més gros.
Tenc una cançó arreglada...
II
Ses costes de sa Talaia tot són canals i remolls.
També hi surten aigües clares per tots es pous i ses fonts.
Si ems hi arrentam sa cara [...]
i amb aquella rebetjada ja un s’axoroeix molt.
Ses al·lotes pentinades no feim cara de dilluns,
i es fadrins passau rosada si voleu anar pel món.
No fos que hi entrepossàsseu quan es camins no són bons,
deixant sa roba esquitada si heu colzigat lloc moll.
I Naltros estam a casa esperant que vengueu molts.
A jo em succeeix desgraci que casi no en ve nengun,
perquè s’al·lota no és guapa, ni agradosa per tothom.
Per això m’han passat casos que no me n’he folgat molt.
Susara, si el cor m’hi basta vaig a contar-vos un.
Jo i sa companyona estàvem a un ombra des més bons;
de dos jóvens que fiàvem en vérem a venir un,
i jugarem amb ses cartes, ell va fer seixanta-un.
No li va venir de gaire, jo em quedí amb cinquanta-nou.
S’altre també el varem veure a ‘nar-se’n allí on som.
Molt prest vaig dir en es de casa: anit ja dormirem molt.
Que es jove de ses comandes ha deixat es companyons,
i ara per fer-li recado seria trebai perdut.
Tenc una cançó arreglada…
