Ve sa jovintut rebusta, molts se’n van pel món avant.
I
Quants de pares es disgusten despedint-se des infants.
endolant-se(?) des seus gustos van amb el cor sospirant.
No hem vist aplanar putxos sense bon material.
quan sa sort va de fuita l’emparo és un hospital.
Si desgràcia una busca o remolla un penyal.
Si cau un cap de fusto o altre material.
I des trebai rebutges i topa passar mal(?)
Que el món de naltros fa rutxa i la mort es va acostant.
Que es una sentència justa que ve allí on mos trobam.
Que va sortir de sa fruita de s’arbre des bé i es mal.
Déu heu va deixar en sa culpa comesa pel pare Adan.
i totes ses criatures ara aquest deure devem.
Que si ‘ribam a veiura d’allí ja no passarem.
Si sa jovintut és dura, molt més heu és un castell.
Que ‘xi mateix sa pèrdua a força [...]
cau d’una gran altura, és corromp per fonament.
La mort és una mesura que ve per tothom a temps(?)
No és rasa, ni caramulla, barata, ni de bon preu.
I molt trista és sa figura no sabent es deli[...]
Però és preuada d’hermosura pes que mot ditxosament.
Si és d’un que no ha posat duda en res del nou testament.
Crida la sepultura per dar-li glòria demà.
Sa jovintut és rebusta...
II
Tenim que contar molts casos en es temps que ems encontram;
que es viure sempre ems atrassa i tot s’ha de pagar molt car.
Es que sembra en terres flaques, és fàcil perdre es jornal.
Llavò en venir temps de batre, en ser allà per Sant Joan,
no es pot recuir pes gasto per un i es animals.
Que sa fruita va de baixa i es arbres no allarguen tant.
i no es que se n’arrabassen per causa des tribunals.
Que canvia de plaça per ‘nar a viure a la mar.
Això li dic un carnatge i no es pot estar segur mai,
per mor de sa manya i traça que han tengut es alemans;
que han sabut estudiar-se de ‘nar per fondus del mar.
Ja no es poden formar planos, ni altres coses istranys.
Si sa guerra no s’acaba el món se mora(?) d’espants,
i tornaran a l’Espanya a pler abans de molts anys.
Per això es veurà arrastrada de menjars i materials.
Sa plata dipositada només ne tenen uns quants.
Ses tropes més retirades i part des comerciants.
I naltros passarem gana si no va bé s’espanyol.
No hi ha jornals ni escarada, ni de què viure tothom.
Sa gent (va) amenaçada de ses contrebucions.
Per això es mostren batalles i hei ha revolecions.
Aquell que es mor, ja s’acaba es martiri d’aquest món.
Ve sa jovintut rebusta...
III
El món forma meravilles i moltes coses istranys.
Cada dia s’estudia igual per bé que per mal.
No es pot allargar la vida, ni hi ha sebre natural
que haixga medecina per tota classe de mal.
Es metges no ho endevinen, ni coneixen d’altre [...]
Sa pressona que perilla anant-se’n pel món avant.
Quan un li lleva la vida, direm que Déu l’acompany.
Que sa seua sort aixina i Déu guard de lo que fa.
S’home que és franc i lliuro pareix(?) obrat bé o mal.
Quan arribarà es seu dia no hi valdran [...]
Ni juntar-se sa famili tota coberta de dol.
Això just són quatre dies que ems queda as nostro record.
Preguem sempre bona via de manera de ser bons.
Que el mal esperit ems frissa per ell lograr lo que vol.
Per això no hi ha sospita per aquells que siguin bons,
francs i lliuros de delicte i complir així com correspon.
[...] de petita es passa des mesos i s’any.
Recorre i passa sa llista i esborra lo que et fa dany.
Si trobes en forma trista confessa es pecat mortal.
Ve sa jovintut rebusta…
