I
Si la vista no m'enganya sembla que el món s'aclareix,
‘nirà bé si no m'enganya, com més va més m'encerteix.
Jo us faré una tonada, per això no retorceix,
de quan eres jovençana, que encara és cosa de fresc,
tampoc no és fruita passada perquè encara resisteix.
No tens d'estar interessada, que tens un home cortès,
que ho és an es teu agrado i an es teu gust, me pareix.
Cuida't molt bé de son pare, perquè es vellet s'ho mereix,
i porta’t bé amb sa cunyada i es gust faràs a tots tres.
Son germà és per parts estranyes, Déu l'ajut allí on és,
sa mare i una germana, d'aquest món se n'han desprès;
al Cel siguen encontrades de tot es seu parentesc,
naltros tenguem confiances que Déu del Cel redimeix.
I es teu espòs ja adelanta, que ja vets que et perteneix,
que la llei de Déu mos marca un matrimoni lo que és:
s'han d'anar cobrint ses faltes i dispensar qui està ofès,
i llavò amb bones paraules el cura bo ens adverteix,
i llavò us preguntarà si estau en lo mateix,
i us dirà: —donau's sa mà. I es llibre quedarà estès,
fins a la mort s'arribada, que és cosa que departeix.
II
Parlant des teu casament i alguns que s'hi encontraven,
i es que es van resolguent per anar-se'n de la casa.
ton pare, primerament, en ser sa vetla acabada
et dirà en aquell moment: —Déu te faci ben casada,
i molts anys per ton servent pugues estar acompanyada,
aquí, baix d'aquest torrent de sa font anomenada.—
Ta mare, principalment trista i desconsolada,
t'anirà despediguent amb llàgrimes per sa cara,
i dirà : —Anireu venguent, en poder, alguna vegada,
que per molt d'enyorament tendrem una temporada,
de veure-la tan sovent com jo hi estava avesada.
Que hi anava serviguent en poder, alguna vegada,
i ara fer-lo coincident i seràs apreciada,
que sa persona llueix—
III
Has volgut mudar d'estat, te'n siga d'enhorabona,
que siga ta voluntat
