Abans de trencar el dia,
abans de sortir el sol
li han enramades les portes
i les finestres de flors.
No l'ha feta l'enramada
cap pagès ni cap mosson,
qui l'ha feta es don Francisco,
el fill del Emperador.
Qui l'ha feta l'enramada
se'n va abaix del seu balcó,
i tocant una viola
li canta aquesta cançó:
-Rosa fresca, rosa bella,
ramell de la bona olor,
si sabésseu, vida mia,
lo mal que és el mal d'amor,
pensaríeu que jo n'era
vostro primer aimador
i que sempre sereu, sempre,
la estimada del meu cor.
jo pogués dormir, senyora,
una nit sense temor
dins una cambra tancada,
en un llit de flors amb vos...
-Si aquest gust teniu, gran jove,
anit seria ocasió,
que el marit és a la caça
per les planes d'Aragó.
-Si el marit es a la caça,
mal lo cacen a ell els llops,
i les àligues li mengen
els seus cans i els seus falcons;
o a lo bo de la cacera,
mal li surtan malfactors
i li peguen punyalades
fins travessar-li el cor.
Com deia aquestes paraules
toca a la porta el senyor.
-Davalla a obrir, estimada,
al marit i servidor.
-Baixau-hi sens por, senyora,
anau a obrir al traïdor,
jo m'amagaré pel porxo
o botaré pel balcó...
-Què tens,, què tens, muller mia,
que has mudada la color?
Tens algun amic a casa
i me vens amb falsa amor?
Has feta pau amb el moro
i vas de traïció?
O has tastat del vi que dona
als qui en beuen tremolor?
jo no he fet pau amb el moro
ni us vaig de traïció,
sinó que he perdut les claus
que tanquen el dormidor
-No tremolis per les claus,
Tremolaràs per això?
Si les claus eren de plata
ja te les faré fer d'or.
De qui s'és aquesta capa
que veig en el penjador?
-Vostra, vostra, que el meu pare
l'ha enviada avui per vos.
-Dona gracies a ton pare,
digues que estim el favor,
més a mi no em manquen capes
de tan bones o millors.
De qui és aquella espasa
que veig en aquell racó?
-Vostra, vostra, que el meu pare
també l'envia per vós.
-jo conec aquesta espasa,
tu em vas a traïció;
l'espasa es de don Francisco,
el fill del Emperador.
Con sentí això don Francisco
se va amollar pel balcó.
Ella als peus se li agenoia
i li demana perdó.
-Jo vui que ton pare venga,
que veurà la teua mort...
-Ací teniu vostra fiia
que m' ha fet traïció;
he volgut que vos venguésseu
per matar-la davant vos.
-Cavaller, no la deshonres,
honrada la et doní jo.
-Aixeca't idò, senyora,
per aquest pic te perdon,
però si un altre hi tornes
no hi haurà remissió!...
-Bondat, Bondat, senyoreta,
sopa prest, colga't dejorn,
jo me'n vaig a la caçada,
fins demà vespre no torn...
Ella ha sopat i se colga
com ho mana el seu senyor,
i al cap d'un poquet que jeia
a la porta sent tres tocs.
-Qui es qui toca a la porta
i no me deixa dormir?
-Senyora, som don Francisco
que vos venc a devertir.
-Vaja, vaja, don Francisco,
que la nit es per dormir.
-Si no davallau, senyora,
me trobareu mort ací.
-Ja cridaré a mes cambreres,
que vos baixaran a obrir.
-Jo no vui, no, les cambreres,
vós mateixa heu de venir.
Davalla en camia blanca
i çabateta tapí.
Mentre que obria sa porta
ell n'hi apaga el candelí.
-Vaja, vaja, don Francisco,
no ho solíeu fer així,
sinó content i alegre
les hores d'estar amb mi.
-Callau, que ara he mort un homo
i m'encalça l'esgotzir;
si la claror del llum veia
sabria que som ací.
-no tengueu por, don Francisco,
el temps que estareu amb mi.
Ella se'n puja a la cambra
i ell darrera la seguí.
Con va esser dalt de la cambra
li lleva los borceguins
i l'axurria les cames
d'aigos fines d'alambics.
Li dona camia blanca,
li prepara el millor llit
i sens dir-se cap paraula
els dos se'n van a dormir.
Toquen hores i més hores
cap dels dos no pot dormir.
Con el dia s'acostava
don Francisco fa un sospir.
-Què sospirau, don Francisco?
no ho solíeu fer així,
sinó content i alegre
les hores d'estar amb mi.
-Pensava amb el cavaller
que jo vaig matar anit;
si deu ser al purgatori
o si al infern deu patir.
-Com ha nom el cavaller
que haveu mort aquesta nit?
-L'homo qui de dones fia
de mort no pot defallir,
ventarà dalt de la forca
o darà el cap al botxí.
-Mala paga me donau,
que no vos fiau de mi.
-Ja que tant ho voleu sebre
ara vos ho vaig a dir;
les senyes del mort, senyora,
són les del vòstron marit.
-Millor, millor, don Francisco,
més prest ne serem sortits.
Com sent aquestes paraules
don Francisco fa un sospir.
-Què sospirau, don Francisco?
De què sospirau així?
-Ara n'estava pensant
De qui són els vostros fiis?
-Votros, vostros, don Francisco,
del més gran al més petit,
Mentre diu estes paraules
don Francisco fa un sospir.
-Què sospirau, don Francisco?
De què sospirau així?
-Ara n'estava pensant
de fer-vos fer un vestit,
una saboiana blanca
forrada de carmesí.
Com sent aquestes paraules
se'l mira de fit a fit:
-Ai no, això no és don Francisco,
és el traïdor del marit.
-Crida, crida a don Francisco,
per ell vas ara a morir.
Ell desembeina l' espasa:
-Agenoia't a su aquí,
amb la fuia d'esta espasa
el cor te tenc de partir.
-Marit, abans de matar-me
quatre mots deixau-me dir.
Tragué el cap a la finestra
i estes paraules va dir:
-Escoltau dones casades,
preniu exemple de mi,
con tendreu el marit fora
a ningú baixeu a obrir.
A la primer espasada
son marit la malferí,
la segona cau en terra
i a sa darrera morí.
