El naixement de Jesús
omplí el món tot d'alegria,
que per sa seua virtud
i dar-mos gràci' venia.
Quan arribà es temps adicat
per Déu nostro Criador
de complir-se sa promesa
que ens 'via fet de perdó,
baixà del cel a la terra
Cristo nostro Redemptor,
i es va fer esclau de la pena
que devia el pecador.
No siguem desagraïts
alabem-lo nit i dia,
seguiguem sempre es seus passos,
que ell mos servirà de guia.
Dins una pobra coveta,
en Betlem Jesús nasqué.
Per descansar unes paies
soliment Jesús tengué,
poguent nàixer en rics palacios
ser humil en tots vuigué
donant-mos així s'eixemple
de lo que 'viem de fer.
Humils siguem que ell va ser-ho
per donar-mos llum i guia,
per naltros nasqué tan pobre
que ni menos llit tenia.
Es pastorets avisats
per un àngel corregueren
a adorar el seu redemptor
i tan prompte com lo veeren,
és mirat (admirant?) tanta hermosura
postrats en terra caigueren.
Guiats es Reis d'Orient
per una estrella vengueren
a adorar el Messies nat,
a adorar el fill de Maria.
Facem igual, cristians,
que ell és el rei de la vida.
Sa vida del Bon Jesús
va ser vida d'humildat.
Obeint a n'es seus pares,
Maria i son desposat,
en tot lo que li manaven,
obrant sempre amb caridat.
Procurava auxiliar-los
en tota necessidat,
dant-los prova i testimoni
d'aquell amor que els tenia.
Molt de temps Jesús va estar
en sa seua companyia.
Sabent que es cruel Herodes,
que era nat el Rei Jesús,
pensà que destruiria
si era més poderòs,
i determinà matar-lo,
aquell malvat envejós,
però els va avisar un àngel
que fugissen d'aquell lloc.
Herodes va fer llevar
a catorze mil la vida,
pensant que amb el Bon Jesús
tal volta s'encontraria.
Quan Jesús vuigué sortir
per el món a predicar,
antes se va dirigir
al desert a dijunar.
Va estar-hi quaranta dies
sense beure ni menjar,
per donar-nos i compendre
naltros com 'viem d'obrar.
Ell per tres voltes va vèncer
Llucifer que el perseguia,
diguent que si l'adorava
Rei de tot el món seria.
Predicant sa veritat
i doctrina meravillosa
va empliar Jesús tres anys
en una vida penosa,
sense un moment de repòs,
fent miracles a tothora,
ensenyant sa seua llei,
tan santa i consoladora.
Sempre una gran porfessó
a totes parts el seguien.
Quan amable es poder estar
de Jesús en companyia.
Envejosos es judius
del Bon Jesús salvador,
perque predicava quantre
sa seua religió
com ànima de l'imperi
i com home estafador,
a Caifàs el presentaren
i a n'es seu governador,
com impots el condemnaren
a una mort abatida,
enclavat entre dos lladres,
morí s'autor de la vida.
Tres hores va estar en la creu,
en molt tremenda agonia,
per apargar-se sa set
fel i vinagre tenia.
Allí estava de present
sa seua mare Maria,
traspassada de dolor,
vegent que es seu fii perdia.
Considerem cristians
sa pena que ella sentia,
veure clavat a la creu
un fii estimat que tenia.
Jesús mort en bona creu,
de pecat mos va lliurar
i mos va obrir ses portes
del cel, que hi poguem anar.
I per això és necessari
fer lo que mos va manar,
que si seguim sa llei santa
que per guia mos deixà,
si ho feis així, cristians,
mentre en el món tendrem vida,
podrem al cel descansar
en sa seua companyia.
